La tribuna
Terrorisme a la carta
Estem en plena fase de creixement del gihadisme individual, és a dir, l’acció terrorista de personatges autoradicalitzats en línia. Aquest és el fenomen més difícil de perseguir i de combatre
Es tracta d’un concepte que va néixer del nou gihad d’un ideòleg de gran influència, Mustafà Setmarian, responsable de desenvolupar les tàctiques modernes de terrorisme
Just començava a respirar l’any 2025 i ja teníem el primer atemptat: el cotxe de Shamsud Din Jabbar aprofitava les festes de celebració del Cap d’Any per perpetrar un atropellament massiu a Nova Orleans. El 22 de febrer, un ciutadà espanyol era apunyalat a Berlín. Entre aquest curt lapse de temps, el terrorisme d’inspiració gihadista ha actuat, segons l’observatori del terrorisme, en una vintena de països i ha perpetrat atemptats pràcticament cada dia, amb una suma de milers de morts. És important recordar aquest fet perquè sovint tendim a parlar del terrorisme quan assassina a Occident, però la xacra del gihadisme està deixant una estela de morts llarguíssima que travessa tot el planeta. Per posar-ne un exemple, l’ofensiva del Daesh a Somàlia (IS-Somalia) ha crescut de tal manera que només el mes de gener ja s’han registrat desenes d’atacs amb participació de múltiples terroristes estrangers vinculats a l’organització terrorista. El mateix passa al Sudan, on se suma el terrorisme a la guerra oberta, amb una crisi humanitària de més de 8,5 milions de desplaçats. Però és al Sahel, a la franja que passa per Burkina Faso, Mali, el Níger i el Txad, on s’està generant una catàstrofe geopolítica que encara no ha esclatat amb tota la seva dimensió. Només a Burkina Faso es calcula que han mort 4.000 persones des del 2021 i a Mali, més de 5.000, territori on el Daesh intenta crear un nou califat. I mentre l’augment de l’acció terrorista d’Estat Islàmic i de les franquícies d’Al-Qaeda, sumades a l’acció terrorista de Boko Haram, produeix autèntiques matances en aquests països, a Occident es comença a percebre l’augment del gihadisme individual, mimètic amb el creixement del terrorisme global.
La primera qüestió, doncs, que cal plantejar és que el fenomen gihadista no només no ha desaparegut, sinó que s’està reforçant a les zones més inestables del planeta, on adquireix renovat poder. La segona, que la possibilitat d’un revival de grans atemptats a Occident no és descartable en absolut (recordem l’atemptat del Daesh a Moscou), i representa una preocupació de primer nivell per als serveis d’intel·ligència. La tercera és que, més enllà de patir atemptats de gran escala, és un fet incontestable que ja som en plena fase de creixement del gihadisme indivual, és a dir, l’acció terrorista de personatges autoradicalitzats online, convençuts per la premissa que una sola persona apunyalada a Alemanya, o a França o al nostre país, ja és un gihad complet. Aquest és el fenomen més difícil de perseguir i de combatre perquè, en general, no neix de cap conspiració grupal, sinó de la voluntat individual i solitària. En realitat és un concepte que va néixer del nou gihad d’un ideòleg del gihadisme de gran influència, Mustafà Setmarian, autor de famosos articles, alguns d’aquests publicat a Inspire, la revista en anglès d’Al-Qaeda, i responsable de desenvolupar les tàctiques modernes de terrorisme. Ideòleg de l’amor a la mort –"l’única eina per poder destruir l’enemic" (sic)– i crear un califat mundial, Setmarian és l’autor de la frase següent respecte al que ha de fer un musulmà compromès amb el gihad davant els "infidels": "Si ets una dona o un musulmà covard, insulta’ls, escup, que notin el seu menyspreu; si tens un punyal, clava-li al cor; si tens una pistola, dispara; si tens un camió, atropella; si tens un kalàixnikov, fes una matança". D’aquesta filosofia del gihad individual es deriven molts dels atemptats dels darrers temps, incloent-hi els d’aquest mateix 2025 i, no cal dir-ho, el recent perpetrat a Mannheim.
L’amenaça del gihadisme, doncs, no només no ha desaparegut, sinó que està en un procés de creixement molt preocupant. I, de moment, la incapacitat de les democràcies per impedir la radicalització via xarxes és absoluta. Volen un califat universal, tenen una ideologia totalitària vinculada a conceptes del segle VII –d’aquí ve la idea dels salafs, els primers seguidors de Mahoma–, però ens maten amb la tecnologia del segle XXI. És la ideologia del mal, hereva de l’estalinisme i el nazisme, i dotada de l’eina poderosa de la comunicació global. Un Goebbels amb internet, passat pel califat.
