Del 3GSM al Mobile
Tres visitants del congrés internacional de telefonia mòbil de Barcelona, el 2007. /
Corria l’any 2004 quan el llavors director general de Fira de Barcelona, Agustí Cordón, i el director de comunicació, el periodista Carles Flo, m’explicaven en una taula del clandestí, però familiar, Speakeasy de Javier de les Muelas que Barcelona tindria la fira de telefonia mòbil més important del món. Llavors, allò dels telèfons mòbils no era d’utilització massiva. Tot gravitava en una amplada de banda més reduïda que la d’ara. De fet, el primer any a Barcelona, que era el número 13 de la seva història, el congrés es va dir 3GSM World Congress. El número 3 ja ha passat a la Història i la tecnologia 5G és l’habitual, esperant que el 6G comenci a funcionar l’any vinent en proves, perquè el 2030 sigui una realitat.
El 2004 tot era més rudimentari. Els mòbils que utilitzàvem eren grans i lletjos, tot i que no ho semblessin. Recordin el Motorola RAZR V3, era el meu, quan la idea de l’smartphone no existia i l’important era portar a la butxaca una cosa no gaire voluminosa; el Nokia 6630, que permetia fer videotrucades; la BlackBerry 7730, hi havia mestres en la utilització d’aquell teclat, on es podien llegir mails; o el Samsung E310, que tenia accés a internet de manera rudimentària.
L’ímpetu i la il·lusió amb què Cordón i Flo venien aquella nova fira eren simplement intuïció i el descobriment que la direcció del 3GSM a Canes estava desitjant fer una fira més gran. El negoci de la telefonia mòbil s’estava consolidant a passos gegantescos i estava clar que la societat en general s’hi apuntava. Encara llavors parlar per telèfon al carrer era de gent important. D’aquests que tenen converses de pes. Es va convertir en una qüestió aspiracional, com moltes d’altres. L’era de la informació digital estava trucant a la porta amb uns volums de negoci encara desconeguts. I tot això a Barcelona.
La ciutat no n’era conscient. Els hotels i els restaurants van ser els primers en adonar-se’n. No era ni Alimentaria ni Construmat, sinó molt més. Aquell 2006 la indústria hotelera no estava preparada. Els mitjans de comunicació tampoc. A Espanya no hi havia gaires especialistes que sabessin analitzar allò. Ni des del punt de vista social, ni tecnològic. Aquell primer any, el departament de comunicació de Fira va controlar com va poder tot allò. El segon any ja va ser la mateixa GSMA qui es va fer càrrec de la gestió comunicativa. No va ser per fer-ho malament. Es va deure al fet que la mateixa GSMA es va adonar del potencial que tenia Barcelona. La causa principal de la marxa de la fira de Canes va ser per espai. Barcelona el tenia.
Compromís
Fins al 2030 Barcelona no ha de patir. El Mobile té un compromís amb les institucions. Tothom ha entès de què va i fins i tot una de les seves detractores, Ada Colau, forma part del passat. Però cal estar atents i treure’n profit. Sobretot les escoles. Tecnologia punta per a les escoles. Oportunitats de futur impensables el 2006.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
