Polítiques aranzelàries de Trump

L’estratègia xinesa ha consistit en una massiva intervenció estatal per crear campions nacionals en tecnologies del futur (5G i 6G per a mòbils, IA, big data, conducció autònoma, tecnologies de reconeixement facial, etc.) i en tecnologies verdes (turbines eòliques, panells solars, cotxes elèctrics, etc.).

Els aranzels imposats per la primera presidència de Trump així com les mesures incloses en la llei de reducció de la inflació (IRA) de Biden s’han mostrat insuficients per frenar el sorpasso xinès. Ara, la nova Administració nord-americana aposta per apujar novament els aranzels sobre les importacions xineses. Amb això, a més de provocar una disminució de les importacions i del dèficit comercial amb la Xina, espera persuadir les empreses que produeixen en fàbriques ubicades a la República Popular perquè l’abandonin i estableixin les seves fàbriques als EUA.

No només la Xina és l’objecte de l’augment dels aranzels per part del Govern nord-americà; també Europa, en un moment en què les seves principals economies estan en recessió o al caire de la recessió. L’augment d’aranzels a les importacions de la UE afectarà l’economia europea per dues vies. En primer lloc, disminuint les exportacions cap al mercat d’exportació més gran d’Europa; Alemanya, per si sol, és el quart exportador més gran als EUA, només per darrere del Canadà, Mèxic, i la Xina. I, en segon lloc, augmentant l’atractiu de traslladar fàbriques de la UE als EUA i, per tant, alimentant la seva tendència a la desindustrialització.

Però les mesures comercials de Trump presenten un inconvenient que pot complicar la seva aplicació, més enllà que conjunturalment s’utilitzin com a mecanisme de pressió o davant possibles negociacions.

Subministraments

Al món actual, amb una fragmentació dels processos productius, molts béns requereixen subministraments de múltiples països, cosa que comporta que travessin diverses fronteres, abans de ser consumits o exportats com a bé final. En altres paraules, per produir i per exportar, freqüentment, es necessita abans importar.

Quan s’imposa un aranzel, a més de beneficiar els productors nacionals al reduir la competència de les empreses estrangeres i de provocar canvis en les inversions i en la localització d’algunes activitats, també incidirà negativament en el funcionament de les cadenes de producció globalitzades, a l’augmentar els costos dels inputs importats per les empreses nacionals. Seran, doncs, els consumidors nacionals i les empreses que requereixin béns importats per portar a terme la seva activitat els perjudicats per l’augment de les tarifes duaneres, els primers en forma de preus més alts i els segons de costos més alts.

En el cas de les empreses nord-americanes, moltes depenen de les importacions de béns intermedis produïts a l’estranger, per la qual cosa l’augment dels aranzels proposat per Trump no només perjudicarà els exportadors estrangers, sinó també les empreses nord-americanes.

Notícies relacionades

Prehistòria de Trump

Una mica de por

Per exemple, si Trump aplica un aranzel a l’acer per protegir els productors nord-americans, perjudicarà els seus fabricants d’automòbils, que o bé hauran d’importar aquest material pagant l’aranzel o bé fabricar-lo amb acer nacional més car. A més, si Trump imposa un aranzel a un bé importat, aquest reduirà les seves exportacions als EUA, però la mesura afectarà les empreses nord-americanes que siguin proveïdores dels béns i serveis utilitzats per a la fabricació del producte que es redueix o deixa d’exportar-se.

Per tant, les mesures comercials de Trump afavoriran certes fraccions del capital industrial i financer nord-americà, aquelles que fan els seus beneficis desenvolupant activitats dins dels EUA, però entren en oposició amb fraccions els interessos de les quals s’emmarquen en l’economia globalitzada. Caldrà seguir aquesta possible divisió de classe i els seus efectes en la política nord-americana i mundial.