Prehistòria de Trump
¿Què tenen a veure el matrimoni Rosenberg, Steve Bannon, la cacera de bruixes de McCarthy, l’epidèmia de la sida, Studio 54, Donald Trump i Angels in America? Parlem de la història recent dels Estats Units. I també parlem de l’advocat Roy Cohn, el nexe d’unió entre tots els episodis i personatges. Cohn és qui va ajudar a enlairar, a configurar, a estructurar la figura de Trump, però també va ser qui va aconseguir, com a adjunt al fiscal general, que Julius i Ethel Rosenberg acabessin a la cadira elèctrica, sobretot ella, de qui no va tenir pietat tot i els fills petits que deixava, "perquè era una traïdora a la seva pàtria". Això passava el 1951, i després va venir el senador McCarthy i el va fitxar com a ajudant legal per iniciar la lluita contra el comunisme, i Cohn, homosexual sense admetre-ho mai públicament, també va implantar el que es va conèixer com a Lavender scare (‘Terror lila’), una lluita ferotge contra el món gai. Amic d’Andy Warhol, per exemple, o de mafiosos il·lustres, i d’il·lustres presidents i jutges, abandonat després pels seus i perseguit per la justícia, va morir de sida i va passar a ser teatralitzat com un dels personatges clau de la tragèdia que va sacsejar l’escena americana el 1991, Angels in America, de Tony Kushner, en la qual es debat entre l’exercici sense pietat del poder i la mala consciència dels secrets que amagava. Ah, i em deixo Steve Bannon, un dels ideòlegs recents de Trump. En un pròleg a Citizen Cohn, la biografia de Roy, escriu: "És una de les figures més extraordinàries, demonitzades i incompreses de la política del segle XX".
Mestre i aprenent
Notícies relacionadesÉs a dir, pura història, que abraça més de setanta anys fins a arribar a l’encarada i humiliació de Trump a Zelenski al Despatx Oval. I també prehistòria del president, de tot el que està passant ara. The apprentice, nominada als Oscars, sense cap premi, ens parla de tot això. Pren el títol del programa televisiu que va presentar Trump, però, aquí, l’aprenent és ell. I Roy Cohn és el mestre, l’inductor, el visionari. És un recorregut per l’inici de les clavegueres, per la gènesi del monstre, quan encara no tenia 30 anys. Una pel·lícula demolidora que ens mostra les tres regles que Cohn va ensenyar a Trump. La primera, atacar. Sempre atacar primer. La segona, negar-ho tot. La tercera, reclamar sempre la victòria, sempre. "No importa el que passi", diu l’advocat, "no acceptis mai la derrota". I un quart consell que es vesteix de metàfora esportiva. Cohn recorda a Trump el seu passat com a futbolista i li diu: "Quan jugaves pensaves en la pilota i en les regles: no ho facis més. Has de pensar en l’home, en el contrari". No importen les lleis. Importa a qui puguis amenaçar.
El film, amb un magnífic Jeremy Strong (l’hereu hamletià de Succession) no és només un inici de biografia de Trump, sinó també la confrontació entre dos homes que van començar a construir el present sòrdid on vivim. Acaba amb la constatació d’una mesquinesa extrema. Els botons de puny que Trump regala al moribund Cohn no són diamants blaus, com ell es pensa, sinó una imitació barata.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
