Soc de la teva distribuïdora, "‘gilipolles’"
Els teleoperadors agressius, xavacans i/o directament delinqüents són una plaga
Suposo que a Pedro Sánchez li han donat un telèfon que no pugui caure a les urpes dels traficants de dades

Quin horror. Primera vegada en dècades d’ofici que poso una paraulota gruixuda en un article. I a sobre al titular. Potser no passa el filtre, seria el més normal del món, a veure si m’he cregut que soc Arturo Pérez-Reverte. Ja voldria. Així no se m’haurien acabat els epítets malsonants abans de penjar el telèfon a aquest tio. Un tio espanyol, cal aclarir-ho perquè no hi hagi dubtes. Em va interrompre amb la seva trucada la jornada laboral. "Hola, et truco de la teva distribuïdora energètica". I em va recitar el meu nom complet, la meva adreça i els números un a un del meu document nacional d’identitat. "Et vas acollir a una tarifa amb descompte que et caduca ja i per renovar-la...". "No", el vaig interrompre. "¿Em sent vostè?, no i no". "Ves-te’n a la merda, puta gilipolles", em va increpar. I allà va començar un intercanvi d’insults del qual no em sento especialment orgullosa i que va aconseguir espantar tots els meus companys de la redacció, que no sabien si estava parlant amb Benjamin Netanyahu o havia patit un brot. Va dir de tot de la meva mare i de tots els meus morts. I jo el mateix. Com a bon producte de l’educació de les monges, em vaig donar la culpa. Per caure en la provocació d’un ésser humà horriblement groller, un trampós professional amb una feina miserable, i posar-se a la seva altura. Per no tallar la trucada quan vaig sentir aquesta veu de telebotiga. Per agafar un número desconegut. Que tonta, doncs no va i li vaig deixar anar que hi ha una llei que prohibeix que et contactin d’aquesta manera. Em va enviar al mateix lloc pudent on reposen aquesta norma i totes les que protegeixen els consumidors d’aquest país.
Els teleoperadors agressius, xavacans i/o directament delinqüents, quina plaga. Miro el mòbil i m’adono que el noranta per cent de les trucades que rebo són de números fraudulents manejats per gent estafadora, ja em fa mal el dit de bloquejar-los. Una vegada que no vaig despenjar era la tutora del nen, que em volia dir una cosa important. Una altra vegada que no el vaig agafar era un cap de premsa que necessitava parlar amb mi. Una altra vegada el lampista, per avisar que arribava tard. Així que despenjo i tallo quan percebo el marro. M’agradaria saber si al president del Govern li passa el mateix. Si es posa a l’aparell pensant que li truca el seu amic Emmanuel Macron i una veu melosa li diu: "¿Pedro Sánchez Castejón, és vostè el titular del contracte d’avinguda Puerta de Hierro sense número amb DNI tal i tal? Li estic parlant de la seva gestora energètica perquè li venç la promoció...?". I s’agafa un emprenyament del quinze, que li demanaria la motoserra prestada a Elon Musk. O si veu una trucada entrant i s’ensuma l’enganyifa, i passa, però resulta que és Volodímir Zelenski que el busca en ple bombardeig de la seva nació. No ho crec. Suposo que al cap de l’Executiu els serveis d’intel·ligència hispans li han donat un telèfon secret que no pugui caure a les urpes dels traficants de dades que afligeixen la resta dels ciutadans. Aquestes dades personals sagrades que un dia entreguem a companyies de subministraments o del que sigui, i que han venut a gentussa perquè les grapegin, ens donin la tabarra a hores intempestives i mirin dembolicar-nos en una estafa. Jo mateixa estic per comprar-me un d’aquests telèfons de prepagament indetectables que tenen els assassins a les novel·les policíaques per donar-lo només a les persones que m’interessen, i deixar l’smartphone per veure i enviar coses per internet. Un altre aparell més que se’n va a la pira de les antigalles inútils, fonts d’estrès, amb el telèfon fix i el busca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.