L’era Trump
Desolació a l’espai
Explica Laura Ferrero en la seva formidable novel·la Los astronautas que quan li van preguntar a Buzz Aldrin pel primer allunatge de l’ésser humà, amb Neil Armstrong, l’estiu de 1969, va deixar entreveure que no havia tingut temps per a cap reflexió filosòfica. Aldrin va arribar a confessar que hauria preferit que la NASA enviés un poeta o un periodista a l’espai amb l’encàrrec de narrar gran experiència al món, perquè els astronautes, poc propensos a les musaranyes del pensament abstracte, estaven massa acostumats a sepultar els seus sentiments sota una capa de formigó armat. Em temo que Aldrin va pecar de mandra o de falsa modèstia, perquè semblava ben proveït per a l’expressió; la frase que va pronunciar per descriure la superfície lunar durant la missió de l’Apolo 11 constitueix un vers en si mateixa: "Magnificent desolation".
"Magnífica desolació". Penso en els dos astronautes de la NASA que porten nou mesos encallats a l’espai, en la seva infinita soledat. Bé, potser no tanta: disposen d’internet a l’Estació Espacial Internacional (ISS, per les seves sigles en anglès) i gaudeixen de la companyia orbital de, com a mínim, 7.000 satèl·lits d’Elon Musk. ¿Com es veurà des d’allà a dalt la America Great Again? Ignoro si des de les altures resplendeixen amb una brillantor mineral les terres rares d’Ucraïna, de Groenlàndia, del Canadà.
Sunita Williams i Butch Wilmore van arribar a l’ISS el 5 de juny de l’any passat per al que se suposava havia de ser una missió de 10 dies. Però fugues d’heli i algun problema tècnic amb els propulsors de la nau Starliner, de la companyia Boeing, van fer desaconsellable que tornessin immediatament. Allà estan penjats des de llavors. A 450 quilòmetres de la Terra, els van sorprendre les eleccions nord-americanes, el Nadal i la investidura de Trump. A Sunita, amb melena, se li han posat els pèls de punta, potser per una barreja d’esglai i microgravetat.
Notícies relacionadesEstan bé; tenen reserves d’aliments, productes d’higiene personal, i com pilots militars aguanten amb fermesa les contingències. Dimarts van fer una roda de premsa des de l’èter: "Aquí tots respectem el senyor Musk i l’elecció del nostre president, i agraïm el que tots dos han fet per la nostra nació i pel sector espacial", es va afanyar a declarar l’astronauta Butch Wilmore, malgrat que Trump amenaça de carregar-se gran part de l’estructura de la NASA. Qualsevol diu el contrari; si l’imprevisible Trump fa de les seves, és capaç de deixar-los penjats com pernils. El cas és que la nau Dragon Endurance, de SpaceX, la companyia de Musk, es disposa a enlairar-se per rescatar-los, pel que sembla el pròxim 12 de març.
Com els dos astronautes, centenars de milers de nord-americans, de blue-collars, van votar Trump el novembre en l’esperança que un Ferrari vermell acudís a salvar-los del marasme. Això creien. Ara no saben encara com els aranzels imposats sobre el Canadà, Mèxic, la Xina i Europa afectaran els seus llocs de treball o encariran la cistella de la compra. Un altre viatge sense mapes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
