Res és el que sembla
La tornada de l’‘ànima’ de La Caixa
No sempre el que més crida l’atenció coincideix amb l’important. Dimarts, Criteria, l’instrument inversor de la Fundació La Caixa, va anunciar la compra d’un 5% del gegant multinacional Veolia. Es tracta d’una inversió de 1.000 milions d’euros que s’inscriu en el pla estratègic pilotat per Ángel Simón des que va arribar a l’entitat. I també d’una obsessió del president de La Caixa, Isidre Fainé, que ha volgut recuperar la posició que havia tingut a la matriu d’Agbar per protegir el model d’empresa de la concessionària d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona. La incorporació a Veolia, la tornada a la posició que havia tingut La Caixa a Suez abans de la fusió dels gegants francesos, és un dels millors exemples del pla que té Fainé per doblar els ingressos per a programes socials de la Fundació i, al seu torn, consagrar el seu compromís inversor en empreses estratègiques. CaixaBank, Naturgy, Telefónica i Agbar són aquest compromís.
Molts volen apropiar-se ara de la decisió, molt més vistosa que l’entrada a Veolia, de retornar les seus de la fundació i de Criteria a Barcelona. Com fa set anys d’altres van voler apropiar-se de la seva marxa. En aquest país, amb tanta tendència a les conspiracions, costa creure que les empreses i les entitats privades prenguin decisions únicament i exclusivament en resposta als seus interessos corporatius, ni tan sols als dels seus gestors. I això és el que fa Fainé en els moments decisius, vetllar pel que una magnífica campanya de publicitat fa 25 anys va denominar "l’ànima de La Caixa", la matriu que defensa el propòsit fundacional de l’entitat i que Fainé continua adaptant al context millor que ningú. Els que vulguin manipular aquest impuls al servei d’altres interessos, siguin polítics, empresarials o personals, fracassaran com han fracassat tants d’altres. El context del procés va expulsar La Caixa de la seva ciutat natal i el context de l’estabilitat d’Illa li permet tornar al lloc del qual mai va marxar del tot. Però el context no és el text.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
