Editorial
La UE es rearma
Amb Orbán entre els Vint-i-set, la regla d’unanimitat ha de ser esquivada per evitar la paràlisi

La Unió Europea va decidir ahir rearmar-se durant una cimera extraordinària en la qual va estar present Volodímir Zelenski. La reunió es va centrar en dos objectius íntimament relacionats: mantenir el suport al Govern d’Ucraïna i impulsar el programa Rearmar Europa, necessari per disposar d’una capacitat de prou resposta davant el repte de Rússia. Es tracta de dues eines necessàries per contrarestar la disposició de Donald Trump a tancar un acord amb Vladímir Putin que posi fi a les hostilitats –sense comptar amb el país agredit–, per compensar Ucraïna de la suspensió pels Estats Units de l’ajuda militar i d’intel·ligència i per disposar d’instruments de seguretat propis, tenint en compte les incògnites de futur de l’OTAN.
Però darrere d’aquests enunciats s’amaguen no poques dificultats, començant per l’oposició d’Hongria que la UE es comprometi a mantenir i encara augmentar l’ajuda a Ucraïna: malgrat haver acceptat el programa de rearmament proposat per Von der Leyen, Viktor Orbán no va firmar la declaració conjunta que reafirma el manteniment del suport sense fissures a Ucraïna. En la fixació de la política exterior dels Vint-i-set regeix la regla de la unanimitat, de manera que un país amb un PIB equivalent a l’1,2% del de la Unió està en condicions de paralitzar qualsevol decisió en aquest àmbit. I com que és un factor a tenir en compte, ha de ser compensable mitjançant el compromís directe de cada Estat d’ajudar Ucraïna i la formació d’una coalició voluntària que inclogui fins i tot el Regne Unit. Tot i que sigui complicat portar a la pràctica la proposta francobritànica de desplaçar a Ucraïna un contingent militar que garanteixi el compliment del que al seu moment s’acordi per aturar la guerra.
De tot això sorgeix una paradoxa: l’anunci dimarts d’Ursula von der Leyen d’un augment espectacular de la despesa militar per compensar l’allunyament dels Estats Units de la defensa d’Europa, un objectiu forçosament a mitjà termini, va aconseguir ahir el suport unànime malgrat el seu cost –150.000 milions en préstecs a través d’un instrument financer que desplegui la Comissió Europea i 650.000 milions en inversions exemptes de les regles de disciplina fiscal–, al contrari de les accions que immediatament s’han d’encarrilar per no quedar al marge del desenllaç de la guerra. Perquè cal suposar que estan molt avançades les negociacions Washington-Moscou, perquè Zelenski estarà dimarts a Riad per reunir-se amb un enviat de Trump i perquè Rússia no està disposada a acceptar un alto el foc temporal d’un mes, com proposa França, amb el pretext que facilitaria a Ucraïna reorganitzar les seves unitats en el front.
D’aquí ve el risc que la presència de Zelenski a Brussel·les quedi com un gest simbòlic, però ineficaç si no va acompanyat d’accions determinants d’efecte immediat. Ho necessita Ucraïna perquè el que acordin Trump i Putin no sigui una claudicació, però ho necessiten també els europeus per no transmetre una imatge de vulnerabilitat, per poder parlar de manera convincent i amb veu pròpia en el canvi de paradigma en l’ordre internacional. Arribar a aquest objectiu és essencial per garantir la seguretat europea fins i tot abans que el rearmament sigui una realitat. Les incerteses de futur són tantes i tan greus que la regla de la unanimitat no ha de ser un instrument paralitzant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.