La tribuna
La irrupció de Trump sacseja Feijóo
Aferrat a la posició dels populars europeus, el líder del PP haurà de buscar alternatives al cost d’un pacte amb Vox. No tindrà més remei que explorar un acord amb Junts per Catalunya i el PNB
Deixar oberta la porta a un pacte amb Abascal seria letal, seria com presentar-se davant l’opinió pública espanyola amb Trump i Putin
Donald Trump no només ha sacsejat la política internacional. La seva desbocada irrupció en l’escena europea també està agitant el joc polític intern a molts països de la Unió. Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, els conservadors i els socialdemòcrates coincideixen en la necessitat d’agafar distància de l’amic americà i espavilar davant les amenaces russes. Un gir que ha posat en un compromís alguns dirigents de les dretes. A Espanya, Alberto Núñez Feijóo s’ha vist obligat a criticar Washington per l’amenaça de nous aranzels i l’acostament descarat a Vladímir Putin, en detriment d’Ucraïna. Estupefacte davant els afalacs de Trump a Santiago Abascal, el líder del PP ha manifestat el seu suport a Volodímir Zelenski, després del parany que aquest va patir a la Casa Blanca. No podia fer res més. L’estratègia del Partit Popular Europeu (PPE), encapçalada per l’alemany Manfred Weber, d’aliar-se amb les dretes més extremistes per descavalcar els socialistes de la sala de comandaments de la UE, s’ha ensorrat en un no res. Començant per Alemanya, on el suport d’Elon Musk als ultres d’Alternativa per a Alemanya ha tingut l’efecte contrari al pretès. Després d’haver guanyat les eleccions, el conservador Friedrich Merz es disposa a governar en coalició amb els socialdemòcrates, mentre insta al renaixement polític i militar d’Europa.
¿Quins efectes pot tenir tot això en la política espanyola? Si les eleccions se celebressin ara, les tornaria a guanyar el Partit Popular, tot i que sense tenir majoria absoluta. ¿Podria Feijóo formar govern amb un partit com Vox, que riu les ocurrències a Trump i a Elon Musk cada dia? Difícil, encara que el líder del PP critiqui Pedro Sánchez per marginar els d’Abascal de les trobades sobre el futur d’Europa. Enmig del vendaval desencadenat per l’Administració nord-americana, Núñez Feijóo pagaria un preu alt en qualsevol convocatòria electoral si no fes com Merz a Alemanya: fer de l’exclusió de l’extrema dreta una qüestió de supervivència europea. En les actuals circumstàncies, deixar oberta la porta a un pacte amb Abascal seria letal per al PP, malgrat que Sánchez estigui molt desgastat. Seria com presentar-se davant l’opinió pública espanyola amb Trump i Putin.
Notícies relacionadesÉs més incert saber què passarà si Sánchez aconsegueix esgotar la legislatura, tot i que sigui a empentes i rodolons. Tenint en compte com de revolt està el pati, aventurar-ho suposa una insensatesa. L’únic cert és que l’ofensiva disruptiva i antieuropea de Trump li ha donat oxigen quan començava a boquejar. N’ha tingut prou de presentar la socialdemocràcia com un refugi davant la incertesa de Washington i les amenaces del Kremlin. Una trinxera europeista que guanya adeptes cada vegada que Trump menysprea la UE. Vegin, si no, els equilibris que ha de fer Giorgia Meloni, davant el risc de creixement de l’esquerra en algunes eleccions regionals.
En aquest context, Núñez Feijóo es veurà obligat a navegar a vista fins a les pròximes eleccions. Haurà de creuar els dits perquè Trump no assoli massa el camp espanyol, alhora que intentarà que José María Aznar convenci els republicans nord-americans que Abascal no és acceptable. Mentre Trump continuï entossudit a soscavar la Unió Europea, a patir. El líder del PP s’haurà d’agafar al pal major per aguantar el tipus. Aferrat a la posició dels populars europeus, haurà de buscar alternatives al cost d’un pacte amb Vox. No tindrà més remei que explorar un acord amb Junts per Catalunya i el PNB, amb el permís d’Isabel Díaz Ayuso. En altres paraules, per assolir la Moncloa, si els números ho permeten, ell també haurà de fer virtut de la necessitat. La resta, insinuar acords amb els aliats d’una Amèrica egoista i d’una Rússia agressiva, el deixaria sense relat. El millor, per a ell, seria que Trump modulés les seves ànsies de revenja i que els populars europeus recuperessin la seva condició de pont amb el republicanisme nord-americà. Res indica que això pugui passar fins que Trump no baixi del burro. Sánchez ho sap, i ho podria aprofitar per convocar eleccions enmig de l’actual picabaralla. ¡Quina paradoxa! Pot ser que ara sigui Feijóo a qui no interessi anar a les urnes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
