Pallassos i monstres

Notícies relacionades

Joan Carles I marca la casella

Comportes de l’horror

Els exemples d’aquest gir autoritari són tan nombrosos com inquietants, i serveixi com a exemple el nomenament del nou director de l’FBI, Kash Patel, més trumpista que el mateix Trump. Fa tres anys Patel ja va publicar una llista dels "conspiradors que s’han de perseguir de manera criminal o civil", i ara ho podrà posar en pràctica: hi apareixen els noms de polítics, fiscals, jutges i fins i tot alguns republicans que han gosat criticar Trump. Les llistes negres són sempre un senyal d’alerta, i no cal dir que Patel també hi inclou els mitjans de comunicació.

Em pregunto si la censura dels mitjans serà el proper vel que caurà en l’escalada autoritària. La primera esmena de la Constitució dels Estats Units és la pedra de toc dels drets individuals i, de fet, la llibertat de premsa i d’expressió ja pateixen l’amenaça: agències de notícies com AP i Reuters no són admeses a les rodes de premsa de la Casa Blanca, i Jeff Bezos, propietari de The Washington Post, ja ha prohibit més d’un article d’opinió al seu diari. Una altra cosa són els humoristes polítics com ara Jon Stewart, Jimmy Kimmel o Stephen Colbert. Tot i la seva befa constant, àcida i quirúrgica a l’hora de denunciar els delictes, mentides i abusos autoritaris, a Trump ja li estan bé mentre vinguin sempre dels mateixos crítics. El seu narcisisme patològic exulta en l’exposició pública, encara que sigui en contra. Per ell tot és un espectacle televisiu.