Geopolítica
Però, ¿per què ens passa això?
Cada vegada se sent més gent, de l’assenyada i compromesa amb la democràcia, que es pregunta "¿Per què ens passa això?" o que exclama "¡No vaig pensar mai que tornaria a veure el ressorgiment del feixisme!". Ho diuen perquè, des de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, el món occidental ha quedat de cap per avall i res del que es pensava que era immutable ho és ara. Amb Trump ha arribat no només una manera de fer les coses dictatorial i abrupta, pròpia d’alguns homes ambiciosos que no accepten límits; també ha emergit un suport a la ultradreta, que s’expandeix com no s’havia vist a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. Així està ara Europa. Amb els ciutadans espantats, perquè estaven convençuts que no tornaria a estar mai en risc la seva estabilitat democràtica, ni el seu nivell de confort econòmic i social, i amb uns dirigents polítics accelerats i confusos per la rapidesa amb què s’està desencadenant aquest caos. Sí que van patir els ciutadans europeus per la crisi de l’any 2008 i següents, i per les duríssimes polítiques d’austeritat que es van aplicar per fer-hi front. I potser de la pols del passat tenim avui el camí enfangat.
Però això d’ara és d’una altra dimensió. D’una que no ens cap al cap. La ultradreta va prenent posicions, avalada per Trump, el seu privat Elon Musk, el seu vicepresident J. D. Vance, i per Vladímir Putin. Unes aliances ben curioses, que conflueixen en una amenaça per a la Unió Europea i el Regne Unit que, fora de la UE fa cinc anys, s’hi està acostant perquè només hi ha salvació, en cas que n’hi hagi, si tots els països remen en el mateix sentit. Però, ¿coincideixen tots en el rumb que cal seguir? L’Europa de la ciutadania acomodada i conformista es veu ara impel·lida a prendre decisions que no li agraden: gastar més diners en defensa o desplegar l’escut nuclear; en fi, tot el que s’havia repudiat des de posicions de confort, perquè ja eren uns altres els que se’n cuidaven.
Notícies relacionadesNo serà fàcil, a més, posar-se d’acord quan hi ha països a la UE governats per la ultradreta més pròxima a Trump, i els conservadors moderats se senten amenaçats electoralment per aquests governants. La dreta democràtica ja no està liderada per aquells Kohl o Merkel o Andreotti o Draghi, molt conscients de quins són els valors democràtics i quins els riscos que calia evitar. Per a ells era impensable fer qualsevol acostament a posicions que podien portar de tornada a temps indesitjables, per més que es cregués que la població europea estava immunitzada per no repetir les experiències de la primera meitat del segle XX.
Ara, però, amb líders molt més dèbils, Europa es veu abocada a repensar-se, rearmar-se i enfortir-se, perquè ara sí que està pràcticament sola en la defensa de la democràcia. No és un bon moment per a Europa, no ho és per al món, però si els ciutadans europeus no reaccionen, si n o accepten que les prioritats han canviat, també en la despesa de defensa, i impedeixen a les urnes que guanyin els partits ultres, pot ser que el lament ja arribi massa tard.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
