610,8 km
¡És la velocitat, Europa!
"L’escala [per volum] ja no importa; importa la velocitat i l’agilitat per adaptar-se al nou escenari". Luca de Meo, CEO de Renault, que va ocupar el mateix càrrec a Seat, passa per ser un dels executius més rellevants del sector automobilístic europeu. Es va inventar la marca Cupra per transformar el negoci de l’empresa espanyola propietat de Volkswagen i, durant el temps del procés, fins i tot sent italià, va assumir un paper rellevant en defensa dels valors empresarials a Catalunya. Seat no va canviar mai de seu ni s’ho va plantejar, tot i que de pressions n’hi va haver. Estaven segurs, com tantes empreses que no es van escapar, que tot tornaria al seu curs. I així ha sigut, per cert.
De Meo estava parlant a un grup d’unes quatre-centes persones al fòrum del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que es va celebrar a Luxemburg aquesta setmana. Es referia a l’evolució del sector de l’automòbil –en què el mantra havia sigut consolidar marques i models–, però a ningú se li escapava que el seu missatge servia per a molts sectors més. Tampoc va descobrir el vi, tot i que de vegades cal recordar les teories biològiques demostrades per Charles Darwin. Sobreviu qui s’adapta més bé, no el que té més volum. La història empresarial és plena d’analogies de dinosaures corporatius que lideraven el món i avui decauen per errors propis i la incapacitat d’adaptar-se a la transformació del sector que representaven. Des de General Motors i General Electric als EUA fins a Nokia i Telefónica (val un 80% menys en borsa que fa 18 anys) a Europa.
De Meo va fer sospirar l’audiència quan va dir que en la reinvenció de l’automòbil, en què l’elèctric acabarà liderant completament el mercat, els fabricants xinesos ja han guanyat, que "cal ser humil i aprendre a imitar els nostres competidors". Va posar d’exemple que els xinesos en tenen prou amb dos anys per desenvolupar un nou model. A Europa, en canvi, perseverem i competim a ajornar i alentir els processos fins a l’extenuació. No només per desenvolupar un cotxe; també per dissenyar un parc infantil de joc o millorar el traçat d’una carretera.
Defensa
La pandèmia ens va ensenyar que, quan les circumstàncies collen, la capacitat per actuar sense parar per mirar de trobar solucions triomfa. Va passar amb la investigació, el descobriment de les vacunes i els nous mètodes que es van fer servir i que s’estan adaptant per actuar contra altres malalties. Quan hi ha en joc les vides humanes, fins i tot els buròcrates són capaços d’accelerar el seu ritme de treball si existeix l’ordre política i el control de gestió adequat.
En aquest canvi d’era que estem vivint a escala geopolítica, la Unió Europea no tindrà cap altre remei que espavilar. Les inversions en defensa són obligatòries, necessàries i peremptòries (mal que els pesi als socis del Govern del PSOE) i, a més, poden acabar generant inesperats avenços tecnològics, tal com va passar durant la Segona Guerra Mundial. S’ha d’imprimir velocitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
