Barcelona i València, a 9 hores en tren

Directora adjunta d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Desplaçar-se amb tren des de Barcelona cap al sud és un exercici d’alt risc. Fa dos diumenges vaig trigar 9 hores a viatjar de la capital catalana a la meva terra, a València, davant les 2h58 minuts que havia de durar l’Euromed. Sis hores de retard que van provocar que, en comptes de dinar amb la meva família, passés mig diumenge dins del tren, a Oropesa (Castelló). La megafonia es va quedar sense veu. Només en una ocasió va dir que una incidència en la via era la responsable que el tren estigués detingut i que personal especialitzat treballava per resoldre-la. Després, quatre correus electrònics de Renfe em van explicar que seguia a Oropesa, com si no ho sabés, i em demanaven que disculpés les molèsties. Però sense cap estimació de l’ hora es reprendria el viatge, si és que això passava. Només l’interventor va dir que dues hores no ens les treia ningú i que teníem una porta oberta per si volíem baixar del tren. Ho va dir poc abans que els passatgers acabessin amb les existències de la cafeteria. Tot i així, vaig poder comprar uns cacauets per 2,6 euros. Al refresc, això sí, em va convidar l’hostessa. Generositat sense límit. Finalment, la incidència, que es devia a una obra que va deixar a la catenària sense tensió i que va interrompre tots els serveis entre Barcelona i València durant quatre hores, es va resoldre i vaig arribar a l’hora del sopar.

Ho revisc perquè exemplifica el caos que aquests dies viu el transport ferroviari a Catalunya, tant a rodalies, com a regionals i a mitja i llarga distància, sobretot cap al sud. Modernitzar les infraestructures, renovar la flota, augmentar la seguretat i acabar projectes estratègics és un treball mastodòntic, que no es resoldrà en un dia ni en una legislatura. A més, les inversions en marxa són abundants i les obres, lentes, embolicades amb voluntats polítiques, tècniques, empresarials i sindicals no sempre coincidents. Però es poden ordenar les prioritats i treballar en una direcció, sense eludir responsabilitats. I, sobretot, urgeix millorar la informació als usuaris i no tractar-los com xais durant 9 hores en un tren.

Temes:

Barcelona Renfe Rodalies

Inicia sessió 0 Comentaris