Editorial
El dilema de l’FP
La formació professional ha superat l’estigma d’alternativa de menys rang. Però encara cal enfortir-la
Alrededor de 12.000 jóvenes de los distintos municipios del Baix Llobregat se desplazarán durante tres días a Viladecans para acudir a la primera Feria de Formación Profesional de la comarca, una cita que este miércoles 5 de febrero ha empezado a recibir a los primeros asistentes en el edificio Cúbic, un espacio que esta semana expone la oferta formativa de FP de la comarca. /
Una de les primeres accions que va portar a terme el Govern de Salvador Illa en matèria d’educació va ser de caràcter simbòlic però molt significatiu. El canvi de la denominació de la conselleria, que va passar a dir-se d’Educació i Formació Professional, amb la introducció d’aquest àmbit formatiu en la mateixa definició de les intencions del nou Executiu. El president, fa pocs dies, en la presentació de les novetats per al curs vinent, va tornar a posar èmfasi en l’FP com a "formació troncal". La formació professional ha deixat enrere en els últims anys l’estigma de ser una alternativa de menys rang per erigir-se no només com una via de coneixement altament plausible, sinó també com una possibilitat consolidada d’accedir a la vida laboral. Tot i així, encara són lluny les xifres del País Basc, a Espanya, o d’Alemanya, un dels exemples més clars d’impuls a l’FP, en especial l’anomenada dual intensiva, que contempla l’estreta col·laboració de les empreses durant el període formatiu i que, a Catalunya, representa el 26,4% del total.
El curs actual va començar de manera abrupta per a la consellera Ester Niubó. Gairebé sense temps d’ocupar el seu despatx, es va haver d’enfrontar a serioses complicacions en el procés de matriculació a l’FP, en què 31.000 alumnes es van quedar sense plaça, tant per un dèficit en l’oferta com per errors en el procés de preinscripció. Les mesures proposades per la Generalitat per al curs vinent van en aquesta doble línia. Més places i més claredat i eficàcia en el procés. Es preveuen 7.583 noves places, amb 305 grups i prop de 500 nous docents, en especial a les àrees de sanitat, administració i gestió, activitats físiques i esportives, comerç i informàtica.
En l’entrevista d’EL PERIÓDICO amb el director general de Formació Professional, Francesc Roca, es detalla l’abast de les propostes futures i la filosofia que impregna la política del departament. D’una banda, l’enfortiment de les places de grau mitjà, FP bàsica i els programes de formació i inserció (PFI), per configurar "itineraris formatius integradors" i com a "aposta que busca prevenir l’abandonament escolar primerenc i millorar la qualificació de la població", un punt en què també té importància l’equiparació dels graus mitjans al batxillerat en l’accés als graus superiors. D’altra banda, l’enfortiment dels graus més avançats per configurar "línies estratègiques" (IA, descarbonització, energies renovables...) perquè "Catalunya sigui un referent en l’FP dual intensiva".
Un dels problemes que s’entreveuen és com s’estructurarà la incorporació de nous professors, amb un dèficit de docents en moltes àrees. La figura de l’expert (recollida en l’esborrany del decret sobre FP, semblant a l’associat universitari) ha de pal·liar aquesta escassetat, amb l’entrada de docents provinents de l’entorn productiu per, segons Roca, "incorporar coneixement".
El fet que s’avanci el període de preinscripció (que s’acaba a finals de juliol), que es pugui portar a terme de manera telemàtica, que es clarifiquin les assignacions i que s’informi l’alumnat de les opcions al seu abast, amb ajuda d’experts i assessors, ha d’evitar els errors del curs passat i marcar la pauta per a una FP futura en la qual és necessari i indispensable creure com a motor de progrés individual i social.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
