El moviment ens defineix

Les persones estem dissenyades per ser actives: el moviment ens defineix, a diferència de les plantes, per exemple, dins del col·lectiu dels éssers vius. Estem obligats a caminar per anar d’un lloc a l’altre; ho podem fer més ràpid si correm; si ens trobem algun obstacle podem saltar; pugem i baixem escales; ens estirem per arribar a coses allunyades del nostre cos; podem agafar pesos i transportar-los; moltes de les tasques que fem a casa, a la feina… necessiten moviment; ballem per passar-ho bé; ens movem quan ens relacionem amb els altres; respirem, molts cops, malauradament, superficialment… Totes aquestes activitats físiques formen part del nostre dia a dia. 

També podem anar al gimnàs i fer exercici físic més pautat: tres o més cops a la setmana, podem triar fer bicicleta, córrer, nadar… o alguna classe dirigida, i complementar-ho amb algun tipus de treball de força i, posteriorment, amb estiraments i algun tipus de relaxació. També podem fer algun esport en concret, individual o d’equip, que fins i tot ens dona la possibilitat de competir si volem. Tot compta i tot suma: d’aquesta manera activem el nostre sistema cardiocirculatori, respirem profundament i rítmicament, movem musculatura gran, activem sistemes de drenatge de toxines… i el nostre organisme entra a la roda normal de funcionament i de relació que ens porta a un estat de salut més global.

Estil de vida actiu

L’important és tenir un estil de vida actiu, cosa que és bona a totes les edats. L’exercici físic comporta beneficis demostrats, i prevé i millora problemes de salut com la HTA, la diabetis mellitus, les dislipèmies, les malalties cardiovasculars, el càncer, les malalties osteomusculars… Afavoreix millores cognitives i ajuda a prevenir la demència, i al promoure més les relacions socials, millora l’estat emocional i redueix així el risc de patir malalties mentals. Millora la qualitat del son i, per tant, afavoreix el descans reparador, amb els beneficis que això comporta en l’esperança de vida i la disminució de la mortalitat.  

L’estil de vida que portem actualment s’allunya molts cops de l’ideal de vida activa: el sedentarisme no és bo a cap edat. L’evidència científica és molt clara envers els beneficis d’un estil de vida actiu, i el sedentarisme ja és un factor més de risc per a moltes malalties… factors de risc que no se sumen entre si, sinó que es multipliquen. L’OMS té com a objectiu disminuir en un 15% les poblacions amb comportament sedentari cap a l’any 2030. Per això és molt necessari promoure els hàbits de vida saludable, disminuir les conductes sedentàries i incentivar la pràctica d’exercici físic regular en tots els grups d’edat, dels 5 als 65 anys o més, independentment del sexe, el context cultural i la situació socioeconòmica. 

Prescripció necessaria

Les persones amb malalties cròniques o amb discapacitats o les dones embarassades haurien de poder seguir aquestes recomanacions dins de les seves possibilitats. De manera que tant els professionals de la salut com els de l’esport tenim molta feina per fer: tant important és la feina de prevenció, educació, promoció de l’activitat física i l’exercici en la població sana, com la feina de prescriure aquesta activitat o exercici físic a les persones amb malalties cròniques i discapacitats, com a eina terapèutica que complementa els tractaments de base. 

Notícies relacionades

La tirania del tonto

La hipoteca ‘jumbo’ de la Moncloa

Cada cop hi comença a haver més unitats interdisciplinàries en hospitals i en atenció primària que treballen en equip per atendre problemes de salut com l’obesitat, malalties respiratòries, cardiovasculars, renals, neurològiques, mentals… Aquests equips aborden la malaltia des de diferents àmbits per fer conscient el pacient de què és el que ha de canviar en la seva vida per millorar la seva salut. Una de les eines que incorporen és l’activitat física, prescrita per a cada cas en concret segons la situació del pacient en cada moment. El pacient entra en un aprenentatge d’autocura, guiada, en el qual pren responsabilitat del que ha de fer per estar bé: fer cada dia una mica d’exercici físic és una d’aquestes eines. I, al llarg del procés, el pacient veu que, si s’adhereix als hàbits de vida saludable que se li mostren, es troba millor. Tot això requereix una actitud conscient de voler-ho fer amb l’ajuda d’uns professionals formats.

I aquí és on tenim encara molta feina per fer el professionals de la salut i l’esport. Com es prescriu l’exercici físic? No és el mateix en nens, en adolescents, en gent gran… Quines particularitats té en les adolescents i les dones? Com s’adapta en cada malaltia crònica? Amb quina intensitat? Cada quan? Com s’incorpora en la vida quotidiana de cada persona perquè el pugui fer de manera regular i constant? Aquesta prescripció és necessària, individual i adaptada, com una recepta, per tal d’aconseguir adherència de la població a un estil de vida actiu i saludable a totes les edats.