El lleig de Rufián

Des de l’imponent cim es divisa la Ribera, la serra de Llaberia, els meandres de l’Ebre, els molins de vent i la nuclear d’Ascó, de grans xemeneies, que explicava Rufián a Lo de Évole. En realitat són torres de refrigeració que expulsen vapor d’aigua. Ho sap bé Rufián, que gairebé diàriament, durant un parell de setmanes, matina i puja al cim del Tormo, fins i tot al trot. En dono fe. Sol o acompanyat. D’altres estiuejants o de paisans. Com el Roger, que és les dues coses.

Any rere any, i ja va per a la dècada, Rufián es refugia al poble i en la vida més plàcida possible. Fins i tot monòtona. Lloga una modesta casa i es dedica a una rutina que li encanta. Quasi tot el dia dins el recinte de la piscina municipal, amb amics que van i venen, envoltat de la gent del lloc. És una estampa tan habitual que passa inadvertida. Prenent el sol, bevent unes canyes, menjant un entrepà o el plat del dia, fent broma amb veïns, jugant amb el seu fill gran. Ara també amb el petit. I amb la seva companya.

Li encanta el que li dona la Torre. La pau, la fusió amb l’àrid entorn, la vida senzilla.

Notícies relacionades

El penúltim quiosc de Barcelona

Putin sacrifica una generació

Amb Évole ho va petar. Rufián es va mostrar descarnadament sincer. Va situar al mapa la Torre de l’Espanyol. Tot i que va cometre la relliscada d’anomenar-lo "poble lleig", que ha causat cert enrenou i algun mosqueig. La Torre no és un monumental. No és Besalú, ni Arnes. És un poble vital, ocre, que sobreviu a la diàspora rural. De llarg hivern. A quatre passes de la rica Ascó. El seductor és el recés de pau i convivència en què l’ha convertit la seva gent, com la Pilar, que és un remolí. O el Pepe, un jubilat que exhibeix amb orgull els productes de la seva horta.

És això el que atrau el flamant diputat a aquest poble d’oliverars que va sobreviure a l’incendi devastador de juliol del 2019. Rufián hi tornarà. I potser, un any més, tot i la facècia que desmereix l’apreci sincer per la Torre de l’Espanyol. Un lloc allunyat del mundanal soroll que el fa sentir bé.