Putin sacrifica una generació

Putin sacrifica una generació
Des de la guerra de Corea no es veia una cosa igual. Llavors, desenes de milers de soldats nord-coreans i xinesos es van estavellar contra el paral·lel 38. El mateix passa ara al Donbàs, la Ucraïna oriental que Rússia intenta ocupar des del 2022. L’any passat, més de cent mil soldats russos van morir per conquerir uns quants quilòmetres quadrats. Es van estavellar contra les defenses de Kíiv o van ser massacrats per milers de drons que van acabar amb les seves vides en aquesta mena de cacera de conills en què ha derivat la guerra contemporània. Entre ells hi havia també soldats nord-coreans que Vladímir Putin ha portat fins al front, després dels seus acords amb el dictador Kim Jong-un. L’any 2024 ha sigut letal per a les tropes russes que van veure com les seves baixes es multiplicaven per cinc respecte al primer any de la invasió. Tot i que les dades no són fàcils de verificar, han sigut avançats per organitzacions independents acreditades que fixen entre 150.000 i 200.000 els morts russos en quatre anys de guerra. Tot això, sense explicar els centenars de milers de ferits que eleva les víctimes a un de cada trenta russos entre 20 i 49 anys. Tot i que els ucraïnesos morts són menys, assoleixen els cent mil entre morts i desapareguts en combat. No passava alguna cosa així des de mitjans del segle passat, si descomptem el genocidi que va acabar amb la vida d’un milió de persones a Ruanda.
De cara a la galeria, Putin justifica el sacrifici d’una generació apel·lant a un nacionalisme exacerbat per al qual Ucraïna va ser, és i ha de tornar a ser, part de la mare pàtria russa. Als seus generals, els recorda que els russos amb 144 milions, gairebé quatre vegades més que els ucraïnesos. Aquest càlcul macabre, que només és possible perseguint la dissidència, intenta eludir el fracàs del que el Kremlin va qualificar, al principi, com una operació militar destinada a conquerir Kíiv en un parell de setmanes. Els relats que acompanyen algunes de les morts són esborronadors. Parlen d’un comandament erràtic, d’una motivació escassa que ha obligat a reclutar delinqüents. Relaten el lamentable equipament de molts soldats, la seva escassa alimentació, i la seva dificultat per adaptar-se a una guerra que es lliura des de pantalles de videojoc. Així s’expliquen desastres com la invasió ucraïnesa de la regió russa de Kursk. Si la guerra ha quedat, de moment, en una mena d’empat, ha sigut perquè Ucraïna no ha obtingut tot el que demanava, i perquè Rússia ha reposat les baixes amb reclutes portats de les zones més pobres del país i ha atacat des de la rereguarda, amb la seva tradicional artilleria, una pluja de míssils i drons proporcionats per l’Iran.
Davant aquesta situació, sorprèn la contemporització de Donald Trump amb el règim de Putin. Si els Estats Units mantinguessin el seu suport a la sobirania d’Ucraïna, Rússia no podria aspirar a conquerir tot el Donbàs. Al contrari, és probable que el seu exèrcit col·lapsés. Aquest seria el moment de negociar una pau que no fos una humiliació per al Kremlin i que fos acceptable per als ucraïnesos. Sense els Estats Units, tota serà més llarg, i hi haurà més morts. No obstant, Europa no pot acceptar una pau injusta, negociada a l’esquena d’Ucraïna i que constituiria un missatge letal per a la seva pròpia existència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.