Putin sacrifica una generació

De cara a la galeria, Putin justifica el sacrifici d’una generació apel·lant a un nacionalisme exacerbat per al qual Ucraïna va ser, és i ha de tornar a ser, part de la mare pàtria russa. Als seus generals, els recorda que els russos amb 144 milions, gairebé quatre vegades més que els ucraïnesos. Aquest càlcul macabre, que només és possible perseguint la dissidència, intenta eludir el fracàs del que el Kremlin va qualificar, al principi, com una operació militar destinada a conquerir Kíiv en un parell de setmanes. Els relats que acompanyen algunes de les morts són esborronadors. Parlen d’un comandament erràtic, d’una motivació escassa que ha obligat a reclutar delinqüents. Relaten el lamentable equipament de molts soldats, la seva escassa alimentació, i la seva dificultat per adaptar-se a una guerra que es lliura des de pantalles de videojoc. Així s’expliquen desastres com la invasió ucraïnesa de la regió russa de Kursk. Si la guerra ha quedat, de moment, en una mena d’empat, ha sigut perquè Ucraïna no ha obtingut tot el que demanava, i perquè Rússia ha reposat les baixes amb reclutes portats de les zones més pobres del país i ha atacat des de la rereguarda, amb la seva tradicional artilleria, una pluja de míssils i drons proporcionats per l’Iran.

Davant aquesta situació, sorprèn la contemporització de Donald Trump amb el règim de Putin. Si els Estats Units mantinguessin el seu suport a la sobirania d’Ucraïna, Rússia no podria aspirar a conquerir tot el Donbàs. Al contrari, és probable que el seu exèrcit col·lapsés. Aquest seria el moment de negociar una pau que no fos una humiliació per al Kremlin i que fos acceptable per als ucraïnesos. Sense els Estats Units, tota serà més llarg, i hi haurà més morts. No obstant, Europa no pot acceptar una pau injusta, negociada a l’esquena d’Ucraïna i que constituiria un missatge letal per a la seva pròpia existència.