El Besòs, que va ser una claveguera a cel obert (i els seus afluents, quan arribaven les riuades, una trampa mortal), s’ha transformat de forma radical en les últimes dècades. El parc fluvial del Besòs ha sigut el resultat d’un exercici de col·laboració, iniciat el 1995, entre diversos ajuntaments (Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona) i el Consorci del Besòs, que també integra l’AMB, la Generalitat i l’Ajuntament de Badalona, amb aportació de fons europeus. Un format d’actuació que hauria de servir d’exemple per a d’altres tantes intervencions que salten fronteres metropolitanes o per abordar les franges de contacte entre un municipi i un altre que es converteixen en terra de ningú. La canalització dura del riu amb els seus murs de formigó va permetre al seu dia controlar el risc d’inundació però no convertir-lo en un lloc salubre, i molt menys naturalitzat. Aquest va ser l’objectiu de la gran intervenció de les últimes dècades, que ha permès sanejar-ne el curs, recuperar-hi la presència de fauna (que ha tornat fins i tot després d’abocaments tòxics) i convertir-ne les riberes en un parc urbà que deixa pas al riu quan aquest, com aquest últim cap de setmana, reclama tot el seu curs.
En els pròxims mesos s’iniciarà la naturalització i reconversió en un petit parc lineal d’un espai que actualment no és més que un descampat al balcó que dona al Besòs, entre el riu i la Ronda Litoral, amb vegetació adaptada a l’entorn. Aquest corredor verd al marge dret del riu, entre la Gran Via i Guipúscoa, connectarà el barri de La Catalana, el tanatori del Litoral, la ciutat esportiva de l’RCDE i el barri del Bon Pastor. Encara queden molts més passos a fer. I en la mateixa línia de renaturalitzar el riu, els ajuntaments riberencs reclamen suprimir els canyars d’espècies invasores, que en un riu viu tenen efectes negatius, i suposen un risc fins i tot en cas d’avingudes. Quan s’abordi la intervenció a la desembocadura del riu, aquesta zona es convertirà ja no en un parc sinó en un espai natural, tancat al públic (ja ho és, però de vegades només teòricament), amb vegetació autòctona i capacitat de convertir-se en un refugi i lloc de pas d’aus. No parlem sols de paisatge. La regeneració del curs baix del Besòs ha fet imaginable la utilització del seu aqüífer com a font de reserva davant la sequera, una cosa inimaginable fa unes dècades.
Juntament amb aquest espai es prepara el projecte de les Tres Xemeneies, que inclou l’edificació de 1.783 habitatges, i un complex dedicat al sector audiovisual. El Consorci del Besòs ha aprovat el projecte d’urbanització, amb un cost de 56 milions d’euros, que inclouen parterres inundables, pavimentació amb drenatges i altres sistemes que minimitzin els regs d’inundació en una zona que Protecció Civil considera com a "potencialment inundable per criteris geomorfològics". Encara que la probabilitat sigui baixa, hi ha entitats que reclamen que també aquest espai es converteixi en un parc litoral que completi el del Besòs. Convindrà valorar amb extrema pulcritud i racionalitat si les estratègies de mitigació de l’hipotètic perill d’inundacions seran suficients per donar via lliure a una de les iniciatives urbanístiques més destacades en una àrea metropolitana que no està sobrada d’espais centrals amb capacitat per absorbir la demanda de vivenda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
