Neymar, ¿per què no?

1
Es llegeix en minuts
Neymar, ¿per què no?

Té 33 anys, ha patit una greu lesió, fins fa no res jugava en un campionat menor com el de l’Aràbia Saudita i, no obstant, no conec cap culer a qui no se l’il·lumini la mirada quan anomenes Neymar. Com es pot oblidar. Era pur talent, imaginació, desimboltura, segurament el futbolista clau per aconseguir l’última Champions del Barça, aquella de Berlín al costat dels seus inseparables Luis Suárez i Messi. La gran pregunta és si és una bona idea, si un últim ball és aconsellable. A veure. Els diners no serien un problema, estaria disposat a rebaixar molt les seves pretensions econòmiques. ¿Acceptaria un rol secundari? Estic convençut que sí. Recordem la seva etapa de blaugrana. Amb Messi va forjar una veritable amistat, va entendre que Leo era el líder i mai va intentar ocupar el seu lloc, tot i que el seu futbol potser ho mereixés en moltes ocasions. Aquella capacitat per adaptar-se a un altre paper quan estava en el seu millor moment és el que em fa pensar que el Neymar d’ara, vuit anys després, encara té alguna cosa a aportar al Camp Nou. Un últim servei a l’equip de la seva vida (a més del Santos). Però només té una oportunitat. Ha de demostrar d’aquí a juny que ha recuperat gran part del seu nivell, que està centrat, que el futbol torna a ser el centre de la seva vida (el carnaval i l’aniversari de la seva germana són innegociables, ho sabem de sobres). ¿Podrà fer-ho?

Hi ha un escull evident: Flick. El xou xoca amb l’actual entrenador, un paio estricte fins i tot amb la puntualitat. Ja ha castigat diversos futbolistes per arribar tard. Les seves normes no són negociables i ara mateix té tota la confiança del club per manejar l’equip a la seva manera. Dit això, i encara sabent que el seu nivell no és el mateix, em quedo amb el jugador fantàstic que vam veure al Barça, aquell que ho va deixar tot per anar-se’n a guanyar diners a París. Quin error. Segurament és un somni, una fantasia meva...I també del mateix Joan Laporta.