Preguntes i respostes

Què hem après en aquests anys? La ciència és lenta perquè necessita dades per arribar a conclusions, i per recopilar dades de qualitat cal temps. Per això ara comencem a tenir més coses clares, malgrat que d’altres continuen investigant-se. Una pregunta per la qual encara no hi ha una resposta concloent és com va arribar el SARS-CoV-2 als humans. És possible que no ho sapiguem mai del cert, en part pel poc interès de les autoritats xineses per col·laborar i per la forta càrrega política que arrossega el tema. Sí que és innegable que no va ser modificat en un laboratori: s’ha vist que és una variació dels coronavirus que circulaven en rat-penats, unes criatures que solen ser grans incubadores de virus perquè en son molt resistents. La natura és prou bona a l’hora de produir microbis molt infecciosos o letals, no necessita que l’ajudem.

El següent pas no està tan clar. Sembla que hauria saltat dels rat-penats als gossos viverrins (no als pangolins, com es creia al principi, tot i que hi ha altres possibles culpables), uns animals que es venien al mercat de Wuhan. Anàlisis recents han confirmat que n’hi havia d’infectats pel SARS-CoV-2, i tot sembla indicar que d’aquí haurien passat als humans. La teoria del virus escapat del laboratori on s’estudiava no es pot descartar del tot (no seria la primera vegada que passa), però cada cop té més proves en contra. La darrera, una anàlisi de tots els coronavirus guardats al centre de recerca de Wuhan, cap dels quals és parent proper del SARS-CoV-2.

Vacunes

Una cosa que es va discutir amb vehemència va ser si les escoles jugaven un paper important o no en la cadena de transmissió. Enviar les criatures a casa causava molts problemes, per tant hi havia un interès especial per trobar raons per mantenir-les obertes. Una anàlisi de l’impacte del tancament de les escoles en 74 països ha arribat a la conclusió que en un 97% dels casos van reduir l’ocupació dels hospitals, tot i que els efectes son variables d’un lloc a l’altre (i, en alguns casos, podria fins i tot haver sigut negatiu). Això fa que, de cara al futur, les recomanacions genèriques siguin difícils i calgui tenir present cada cas per separat.

Més complicat és entendre d’on surt la covid persistent, un calaix de sastre de símptomes de diversa gravetat i durada, que podria estar relacionada amb una resposta autoimmune i amb la capacitat del SARS-CoV-2 de quedar-se amagat al cos durant potser anys. Com curar-la és un dels principals reptes que encara ens queden.

Per altra banda, han calgut quatre anys i mig per desacreditar formalment l’estudi que deia que la cloroquina era un bon tractament, i que de seguida es va veure que tenia problemes importants per haver-se fet a correcuita. A finals del 2024, finalment es va retirar, però el mal ja estava fet: vam perdre el temps en un moment crític. Caldrà ser més rigorosos en el futur per evitar que es colin treballs poc acurats amb l’excusa de la rapidesa.

Notícies relacionades

Quan hagin passat cinc anys

L’home enganxat aun advocat

Ara podem dir que les vacunes van funcionar molt bé. Ens van permetre tornar a la vida normal i es calcula que han salvat 1,5 milions de vides. Es va posar èmfasi al principi en la quantitat d’anticossos que generaven contra el virus, però després s’ha vist que una part important de les defenses són els limfòcits T, que no se solien mesurar perquè és més complicat, i que protegeixen fins i tot quan el nivell d’anticossos ha baixat.

La covid-19 s’ha incorporat a la llista de malalties habituals i continuarà donant pics de manera fins a cert punt imprevisible, ja que no segueix un patró estrictament estacional. Seguirà causant morts, sobretot en gent gran i fràgil, per això és important que aquesta població es vacuni freqüentment (com ho hauria de fer per la grip). La pregunta important, però, és si estem preparats per a la propera pandèmia. Jo diria que no del tot. Esperem que tardi molt a arribar.