Dana
Una dona ocupada
Hi ha una jutge que no sembla disposada a allargar més del compte la tribulació de les famílies
Que el president de València es faci el longuis era esperable. Més difícil és que el líder del seu partit li doni suport
Diuen que si es pretén que alguna cosa es faci, se li ha d’encomanar a una dona ocupada. Aquesta és sens dubte la jutge que investiga la mort de 225 persones, 228 comptant els desapareguts, per la dana que va assolar València a l’octubre. En soc molt fan. Es diu Nuria Ruiz Tobarra i presideix des de fa gairebé dues dècades el tribunal d’instrucció número 3 a la localitat de Catarroja, al qual ha correspost el cas. Mare de tres fills i casada amb un altre magistrat, està portant a terme una anàlisi més que exhaustiva del que va passar la infausta jornada. Amb tenacitat i delicadesa, afirmen els que la coneixen i també els que més interès tenen a aclarir responsabilitats, que són els familiars de les víctimes. No hi ha fotos publicades d’aquesta jutge, que parteix d’una premissa bastant simple: que els béns materials havien de patir per l’aiguada però les persones podrien haver sigut avisades i salvar-se. Les estrelles de la perifèria, ja se sap, no resplendeixen tant com les de la capital. Ni falta que fa. En els escassos perfils que se n’han publicat destaquen la seva minuciositat i empatia. Amb els que van perdre els seus éssers estimats, s’entén, no amb els que poden perdre el càrrec i/o les pròximes eleccions. Una dona treballadora que investiga per què algú no va complir la seva obligació i va desatendre la seva responsabilitat, amb el pitjor resultat possible. Una professional seriosa que s’expressa en interlocutòries perfectament intel·ligibles i argumentades. En la de dilluns passat deixa clar que corresponia al Govern de València alertar la població.
La jutge Ruiz Tobarra ha imputat l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas, la primera competent en emergències en un desastre com la dana, que el seu cap Carlos Mazón va sacrificar per mantenir-se a la superfície. I de passada recorda que ell, atrinxerat rere el seu aforament, pot acudir al seu despatx per contestar a unes quantes preguntes de manera voluntària. M’ha sonat igual que quan li dic als meus fills, "que no hagi d’anar jo a buscar-te", però l’encara president de València no capta el missatge. Continua convençut que no donar explicacions de la seva desídia el dia dels fets és una opció que li permetrà acabar la legislatura, inaugurar un parell d’obres de reconstrucció i presentar-se com a candidat per a un pròxim mandat. Aquesta foto entrant al jutjat la tem el gran procrastinador. No deu haver-se llegit a fons la interlocutòria que afirma que van avisar tard i malament, malgrat la informació disponible i els nombrosos indicis. Mazón torna a marejar la perdiu com aquella tarda, quan va desaparèixer del radar mentre els seus conciutadans s’ofegaven. Perd el temps en la seva ànsia de guanyar temps, valgui la paradoxa. Perquè la instrucció segueix, pregunta a pregunta, informe a informe. I acabarà més aviat del que li agradaria, diligència ve de diligent.
Que el president de València es faci el longuis entra dins del que era esperable. Més difícil resulta que el líder del seu partit li continuï donant suport en la seva boja fugida enlloc. Cada dia surt un prebost del PP a balbucejar febles excuses de procediment i respecte a la justícia per mantenir el seu baró al capdavant de la Generalitat, sabent que suposa un llast per a les minvants expectatives d’Alberto Núñez Feijóo en el seu camí cap a la Moncloa. Càlcul electoral i justícia en el mateix costat de la balança, però Mazón encara hi és. Per sort, hi ha una jutge molt ocupada instruint la causa per 228 morts que no sembla disposada a allargar més del necessari la tribulació de les famílies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
