Incertesa, volatilitat, ¿recessió?

Primera pregunta. ¿Continuaran sent els Estats Units la meca de la democràcia o –tal com tem Fukuyama, el gran teòric del triomf de la democràcia davant el comunisme– camina cap a un règim "il·liberal"? ¿Voldrà Trump un tercer mandat, avui prohibit per la Constitució? ¿Marca el futur l’aliança del populisme de Trump i el capitalisme tecnològic de Musk? Davant el que està passant, no són inquietuds estúpides. Però hi ha respostes no alarmistes. El professor Colomer, un politòleg català que viu a Washington des de fa anys, va dir dilluns a Barcelona que a Amèrica hi ha molts contrapesos, començant pels nou jutges –més aviat de caire conservador– del Tribunal Suprem. I que la majoria republicana a la Cambra de Representants, que s’haurà de renovar totalment en menys de dos anys, és només de sis (sobre 435).

Segona pregunta. ¿On portarà al món la idea de Trump que l’ordre internacional del 1945 (ONU, FMI, OTAN...) ha de ser canviat per un altre pactat entre els "homes forts" de les grans potències: els EUA, la Xina, Rússia, l’Aràbia Saudita...? Ja veiem que potser la guerra d’Ucraïna s’acaba (tot i que no en 24 hores, com va assegurar), però amb la cessió a Rússia del territori conquerit envaint un país sobirà. ¿Sortirà un Putin més perillós, com temen França, Alemanya, la Gran Bretanya i, més encara, Polònia i els bàltics? ¿Com podrà reaccionar Europa davant un Trump que la menysté –Vance ho va explicitar a Múnic– perquè no és un Estat, ja que no té una sobirania nacional, sinó 27 sobiranies, ni tampoc un "home fort", i ni tan sols un telèfon com va dir Kissinger fa molts anys? ¿Què passa amb Espanya? ¿Podrà continuar entretinguda amb la nostra guerra del segle XXI de güelfs i gibel·lins?

Última pregunta, però no l’última. ¿Què passarà en l’economia americana? ¿I en la mundial? Trump va prometre una gran prosperitat basada en la llibertat total dels mercats, la rebaixa d’impostos i els aranzels. Per castigar la Xina. També a Europa i al Canadà, que deuen molts diners a Amèrica per la protecció militar de molts anys. I els mercats han passat de l’eufòria a la incertesa i a una gran volatilitat. Com diu la Lex Column del Financial Times: "L’impuls borsari de Trump ha marxat tal com va arribar". El principal índex de la borsa americana va marcar el màxim el 19 de febrer, però des d’aleshores ha caigut el 9%. I Tesla –emblema de Musk– ha perdut gairebé la meitat del seu valor. Ahir, 741.000 milions de dòlars quan havia arribat a 1,5 bilions. Per compensar, Trump va anunciar que s’havia comprat un Tesla, sense descompte.

Notícies relacionades

El PP es consolida

La soledat

Morgan Stanley i JP Morgan diuen que aquest índex encara pot caure un 20% més. I el Vix, que mesura la por de Wall Street, tremola. Però les anades i vingudes de Trump sobre els aranzels estan inquietant no només els mercats, sinó també empresaris i consumidors. Els índexs de confiança cauen. Delta Airlines anuncia menys beneficis per la retracció dels vols interns (i fins i tot la nostra Aena ho nota). La Reserva Federal d’Atlanta, que el PIB americà pot caure a una taxa anual del 2,8% aquest trimestre, i Larry Summers, antic guru de Bill Clinton, creu que hi ha un 50% de possibilitats que Amèrica entri en recessió. I el mateix Trump no ho va descartar –només com a una cosa passatgera– diumenge en la Fox News, la tele del seu amic Murdoch.

És clar, gran commoció dilluns en els mercats, inclosos els europeus. Si Amèrica va malament, malament per a molts. Potser tots. Però, ¿i si les "tesis" Trump s’enfonsen? ¿I quan?