Editorial
Si avui hi hagués eleccions generals, la composició del Congrés dels Diputats obriria les portes de la Moncloa al Partit Popular, si aquest comptés amb el suport de Vox que garantiria una majoria absoluta, o bé deixaria una situació de governabilitat extremadament difícil, sense una majoria alternativa viable entorn del partit socialista. És cert que en un any sense eleccions les tendències electorals solen moure’s de manera menys significativa que quan hi ha uns comicis a la vista, però, tot i així, el sondeig del Gesop per als diaris del grup Prensa Ibérica reflecteix una orientació del vot dels espanyols que es manté més o menys igual des dels últims mesos, amb una lleugera pujada de les expectatives del PP, que es beneficia de l’estancament de Vox, que baixa respecte del sondeig anterior però segueix molt per sobre del seu resultat del 2023. Mentrestant, PSOE, Sumar i Podem –les tres principals formacions d’esquerres– cauen individualment i com a cada vegada més hipotètic bloc, sense que aquesta vegada els socialistes puguin beneficiar-se de la fragmentació que dessagna l’espai situat a la seva esquerra. Els populars pugen un punt i quatre escons sobre l’enquesta del desembre malgrat la crisi del president valencià, Carlos Mazón, i que Vox s’estanqui malgrat (o a causa de) les seves relacions amb Donald Trump.
El penós d’aquest estudi demoscòpic és de nou la desconfiança de la ciutadania en els polítics i el neguit que causa l’atmosfera polaritzada en què es desenvolupa la vida pública, almenys des que Sánchez va aconseguir la investidura amb el suport dels dos partits independentistes catalans i ha anat navegant al llarg de la legislatura amb acords cada vegada més al límit. Però aquesta desafecció és lògica si es té en compte la crispació del debat, la judicialització de la política i l’absència de contacte entre Govern i oposició. De fet, Sánchez i Feijóo es reuniran avui a la Moncloa, per primera vegada en 15 mesos, per parlar de l’augment de la despesa en defensa.
És destacable, no obstant, que malgrat el desinterès de la política i els polítics, els espanyols estan reaccionant amb rapidesa davant el canvi de paradigma que s’ha produït en la situació geopolítica internacional després del retorn de Trump a la Casa Blanca. Així, en un país en el qual cap Executiu s’havia atrevit a plantejar obertament la necessitat d’ampliar el pressupost militar i en el qual el debat acabat d’iniciar ha començat marcat pels retrets mutus i els eufemismes confusos, ara el 55% dels consultats recolzen l’augment de la despesa en defensa, davant un 39% que el rebutja. Seria bo que atenent la difícil situació internacional, però també el fet que el 73% dels votants del PP i el 54,5% dels votants socialistes recolzen aquesta ampliació pressupostària, de la trobada d’avui surti un acord entre Govern i oposició. Almenys en aquest assumpte que té tanta rellevància, ja que sembla de ciència-ficció en el panorama polític espanyol qualsevol fórmula de gran coalició o de coexistència col·laborativa entre els dos partits més grans que, a molts altres països europeus, seria la resposta natural a un panorama com el que dibuixa aquest últim sondeig.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
