Toros
L’artefacte de Serra
El torero Andrés Roca Rey, en Tardes de soledad, documental de Albert Serra /
Les exhibicions intel·lectuals de bona part dels personatges que viuen gràcies als toros no són veritablement un exemple de filigrana filosòfica. I, a l’inrevés: els pensadors perden el nord i diuen bestieses de la mida d’un d’aquests animals voluminosos que els toreros maten a la plaça. És el cas, per exemple, d’Ortega y Gasset, que va dir que els toros són «el triomf de la raó». I va continuar filosofant com si res. Pel que fa als primers, als taurins de mena, la frase que va pronunciar Victorino Martín, president de la Fundación Toro de Lidia, és majestuosa: «Sense la intervenció del torero el documental hauria estat impossible». Es referia, esclar, a la pel·lícula d’Albert Serra (Tardes de soledad) en la qual es retraten les vivències d’un matador fent la seva feina, és a dir, matant. El documental ha guanyat el Premio Nacional de Tauromaquia, que és un guardó que el ministre de Cultura es va carregar i que van recuperar pel seu compte els empresaris, les comunitats autònomes del PP i el Senat de la nació, ni més ni menys.
La justificació del jurat diu molt del film i de la capacitat de Serra per entomar el que calgui. Parla d’un «llenguatge cinematogràficament arriscat i profundament artístic» i del retrat del torero «com un autèntic heroi contemporani, un artista en constant compromís amb el seu art». Aquestes consideracions no divergeixen gaire dels elogis abrandats dels crítics. És difícil distingir si aquesta frase l’ha escrit un senyor que es dedica a pasturar toros perquè acabin morts a la plaça o un col·laborador de Cahiers du Cinéma: «Eleva la tauromàquia a un àmbit de reflexió artística amb un llenguatge actual que permet comunicar la seva essència». És a dir, el banyolí ha aconseguit la quadratura del cercle en l’espai circular de la vida i la mort. La millor manera d’afrontar Tardes de soledad potser és la de la poeta Blanca Llum Vidal: «no pots sortir de veure-la amb una opinió, és un artefacte que les deixa en suspens, el que demana és que es parli de l’experiència d’haver vist això».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
