140 dies de Lamine Yamal

Lamine Yamal marca uno de los goles del triunfo del Barcelona en el Metropolitano. / Afp

És una delícia veure jugar al futbol Lamine Yamal. La seva esquerra elegant és capaç de fer coses increïbles, d’emocionar els seus aficionats, que ja l’idolatren, i de sorprendre els rivals, que ja el temen. Lamine només té 17 anys, tot i que sembli mentida per la maduresa del seu joc, i ja resulta un jugador gairebé imparable en el Barça i en la selecció espanyola. Recordem que va ser clau en l’Eurocopa amb només un grapat de partits en l’elit. També crida l’atenció el seu comportament davant els mitjans. La desimboltura que exhibeix amb una pilota sembla tenir-la també davant un micròfon. Sap el que vol transmetre i ho fa amb naturalitat, sense posar-se nerviós, amb extrema seguretat. Bravo. Tot i que de tant en tant també comet alguna relliscada que bé es pot atribuir a aquesta joventut. Per exemple, després del partit davant l’Atlètic de Madrid amb el gol en la prolongació que va consumar la remuntada. Dir que "marca en els partits importants" no està del tot bé. Denota certa supèrbia que hauria d’evitar, sobretot pensant en els seus companys. Em passa pel cap Lewandowski, que el dobla en edat i el quadruplica en gols en la Lliga.

És clar, Lamine Yamal és un perill constant a la banda dreta. Desborda, encara, torna a desbordar, encara de nou i assisteix com vol gairebé quan vol. Això ho sabem i ho aplaudim. Però també és veritat que, de moment, li falta una mica de gol, almenys en la Lliga, en què ha estat més de quatre mesos sense marcar (sí que ho ha fet en la Champions). No està tenint sort en aquesta faceta tan complicada, la de definir davant la porteria. Li va passar, per exemple, al mateix Messi quan començava. Les seves xifres eren bones, però ni de bon tros arribava als números extraordinaris dels seus millors anys. És normal, tot arribarà per a Lamine. Bàsicament perquè té qualitat de sobra per aconseguir registres increïbles. Per això crec que un no s’ha de posar nerviós ni passar factures a les primeres de canvi. Un petit consell: calma. El noi ha de jugar a futbol, divertir-se i somriure. Enviar missatges a la premsa quan marca no és necessari. Ha de treballar aquest aspecte. I el club, també.

Temes:

Lamine Yamal Champions Joventut

Inicia sessió 0 Comentaris