2
Es llegeix en minuts
ERC surt de l’embolic

ERC va quedar feta pols el maig del 24. Havia baixat a 431.000 vots, un 30% menys que en les catalanes anteriors. I havia caigut de 33 escons (com el PSC) a només 20. Quedava molt pel darrere d’Illa, que va incrementar vots i escons (fins a 42), i de Junts, que va pujar a 35. Perdia així la Generalitat que havia recuperat el 2021, per primera vegada des del 1939. I també el lideratge de l’independentisme, que es va quedar sense majoria al Parlament.

I després de la gran debacle va venir el cruiximent de dents amb un aspre divorci entre el líder Oriol Junqueras, encara inhabilitat pel Suprem, i gran part de la direcció del partit, encapçalada per Marta Rovira, la secretària general. Malgrat el gran embolic intern, ERC va arribar a un pacte que va permetre la investidura d’Illa a l’agost, però continuava partida a l’espera d’un congrés que decidiria si Junqueras revalidava la presidència.

Junqueras va guanyar amb el 52%, però només va aconseguir una pròrroga, ja que els crítics continuaven forts i tot va quedar una mica en suspens fins al cap de setmana passat, el congrés bis al qual ha tocat aprovar els estatuts i la línia política.

Ara Junqueras ha guanyat amb autoritat amb el suport del 81%. Del 52% del desembre al 81% al març. Un èxit aconseguit negociant amb els grups opositors i amb un full de ruta que continua sent el del partit des de fa anys i que ara defineix com a "confrontació i col·laboració". Amb el PSC i el PSOE. Fixant una nova etapa el 2031.

L’oposició de la Nova Esquerra Nacional ja es va equivocar quan va presentar com a alternativa Xavier Godàs, un intel·lectual respectat, però sense projecció pública. I havia arribat a proposar que el president del partit no pogués ser candidat a la Generalitat. Volia el mateix que el Tribunal Suprem, que Junqueras no fos candidat. L’aberració era tan majúscula que es va retirar. A canvi, entre altres coses, de l’acceptació dels corrents. L’altre signe que Junqueras torna a regnar és que Marta Rovira, la líder rebel després de 13 anys de matrimoni polític perfecte, ni es va molestar a acudir a Martorell.

La rebel·lió contra Junqueras no va ser política, sinó una aparatosa explosió de mal humor, atiat per la debacle electoral i perquè Junqueras és molt seu. Ara haurà de saber compaginar el pacte amb el PSC (sense trencar del tot amb Junts) amb l’objectiu de fer visible i creïble l’alternativa. Els pactes del finançament singular i de Rodalies (negociats pels seus crítics), que Junqueras diu que "malgrat els obstacles van moderadament bé", marcaran el futur.

Notícies relacionades

ERC és avui el tercer partit català i era clau que sortís de l’embolic intern i la provisionalitat. Ho ha aconseguit. I també és bo per a Illa. Negociar amb un Junqueras, aliat i competidor, sempre serà dur, però seria impossible amb un republicanisme dividit.

ERC és clau. Per això en el congrés hi van ser Lluïsa Moret, la dona forta del PSC, i Jordi Turull, l’esforçat delegat de Puigdemont. Si el Suprem compleix l’amnistia, Junqueras tornarà a ser un candidat fort.