De quin mal hem de morir

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

19 de març del 2025. 00:11

0 Comentaris

Pasajeros de Rodalies en la estación de plaza de Catalunya / JORDI COTRINA

Les aventures dels que viatgen en tren es poden reduir a dues casuístiques. L’anunci de la cancel·lació, el retard, l’avaria i els avisos dels transports alternatius abans d’iniciar el viatge o bé al mateix anunci un cop ja ets dins del tren. En un d’aquests dies de caos (¡qualsevol dia és un dia caòtic, però n’hi ha que ho són més!), un meu conegut es va atrevir a agafar el Rodalies que va a l’aeroport. Ja era conscient que potser no sortiria a l’hora prevista, però, tot i això, va comprar el bitllet en veure el tren anunciat als plafons i va decidir baixar a l’andana. "Em pensava que tenia sort", diu, "perquè no solament estava previst a l’hora que tocava, sinó que en venia un abans, de resultes dels retards acumulats". Ja era dins del vagó quan una veu opaca va proclamar de nou el pes de la realitat amarga. Aquestes veus opaques (o inintel·ligibles o desmenjades) solen aportar un plus de neguit i l’assegurança certa d’una mala notícia. És un xiulet esquerdat que, de sobte, dona pas a un intent de megafonia maldestra que ja saps que no durà res de bo. Això, quan no es mofen directament de l’usuari. En aquest cas, la veu era de mofa. "S’aconsella als viatgers que tinguin previst anar a l’aeroport que tinguin en compte mitjans alternatius de transport". No va dir que s’anul·lava o que la via estava malmesa o que les catenàries no-sé-què. Simplement recomanava no agafar aquell tren. Un tren, tot sigui dit, que només té un objectiu: excepte algun passatger despistat que s’atura al Prat, la immensa majoria el fa servir per arribar a la T2. A més, per acabar de completar la tempesta perfecta (i això, el meu amic encara no ho sabia) el passadís que uneix l’abaixador amb les instal·lacions aeroportuàries estava inutilitzat perquè s’havia enfonsat una part del sostre. Doncs bé. El consell del maquinista (escolliu qualsevol altra cosa que no sigui un tren) va fer que els vagons es buidessin de cop, després d’un breu període d’estupefacció, a la recerca de l’L9-Sud (tota una odissea fins a la Zona Universitària) o, evidentment, d’un taxi, que ja era, d’entrada, l’alternativa més assenyada. I cara. El tren, finalment, va partir cap a l’aeroport sense els viatgers que volien anar a l’aeroport, excepte algun despistat que baixava al Prat.