Immigració: pacte Sánchez-Junts

Les reaccions emocionals –a favor o en contra– no ajuden. Però l’acomodació dels menors no acompanyats és una obligació ineludible. Tenim 4.000 nens amuntegats a les Canàries i 400 més a Ceuta. S’han de repartir per la Península. No és una assignatura fàcil, però per a un país de 48 milions d’habitants, que creix per sobre de la mitjana europea, tampoc ha de ser una cosa irresoluble.

Per això, malgrat que no em va sorprendre gens, sí que em va molestar l’afirmació de Santiago Abascal assenyalant que aquests menors havien de "ser tornats als seus pares i als seus països d’origen". ¡Però si no sabem ni on estan els seus pares ni, moltes vegades, tampoc d’on venen! Les receptes impossibles no funcionen. I fa més d’un any que arrosseguem la situació d’aquests menors que el president canari, Fernando Clavijo, al capdavant d’un Govern de coalició amb el PP, ha qualificat d’insostenible.

Els acords entre comunitats no han funcionat i l’intent del Govern de regular els enviaments a la Península no ha avançat. L’estiu passat, la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria per regular obligatòriament la qüestió no va prosperar per l’oposició conjunta de Vox, el PP i Junts. I els acords entre Clavijo, que presideix una coalició amb el PP, i el Govern de Madrid no han anat endavant per l’oposició del PP, segurament espantat per Vox, que va trencar governs autonòmics per aquesta raó.

El problema seguia i després d’una d’estranya i rocambolesca –com totes– negociació amb Puigdemont, el Govern ha aprovat un decret llei que serà convalidat al Congrés i que sortirà aprovat amb el vot de Junts. Ara el PP s’exclama pel pacte amb Junts i diu que el repartiment afavorirà Catalunya. I oblida que Catalunya ja ha acollit més de 2.600 menors. Però si el PP i el Govern haguessin pactat la reforma –com demanava el Govern canari participat pel PP– la seva aportació hauria sigut decisiva i Junts no hauria sigut necessari.

¿Per què el PP no ha pactat? Pot voler tenir la seva línia en immigració, però no afrontar el problema candent dels 4.400 menors és una altra cosa. Potser el PP no vol donar a Vox un argument –Feijóo pacta amb el funest Sánchez la immigració, com populars i socialistes ho fan a Brussel·les– que podria inquietar els seus electors més a la dreta. El pacte de Mazón amb Vox a València, i més la seva aparent bona recepció per Feijóo, abonarien aquesta tesi. Així, en un assumpte en què tot es complica sense un acord entre els dos partits que governen la majoria d’autonomies, el PP prefereix Vox al PSOE. I, a més, prioritza Vox davant Ceuta i les Canàries, on governa o participa en el Govern.

Cert, el PSOE ha optat per un difícil pacte amb Junts que, a més, serà molt complicat explicar. Però no hi havia cap altre remei per evitar que el problema es continués podrint. D’altra banda, la irritació del PP és estranya quan s’ha vist que amb Junts han arribat –i volen arribar a més– a acords de certa rellevància. De vegades, amb posicions raonables.

Notícies relacionades

Teresa Juvé, la determinació

De les Canàries a la Península

El pacte dels menors entre el Govern i Junts no era el millor. El problema podia i havia d’haver-se resolt abans –i amb menys soroll– amb un acord entre els dos partits que governen la majoria de comunitats. La democràcia és que Sánchez i Feijóo s’enfrontin i que Cuca Gamarra i María Jesús Montero es tirin els plats al cap. Però no tots els dies i no en tots els assumptes.

No fa falta que, com a Alemanya, la CDU i l’SPD, que s’han combatut a fons els últims anys, acordin, en pocs dies i amb els Verds, una gran reforma de la Constitució i negociïn un Govern de coalició. Però unes gotetes del consens alemany ens anirien bé.