De les Canàries a la Península

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Després d’haver tancat un acord per a la delegació d’algunes competències de l’Estat en matèria de fronteres i gestió de la migració a la Generalitat, el Govern central ha aconseguit el suport de Junts a l’aprovació d’un decret llei que modifica la llei d’estrangeria i obligarà les comunitats a acceptar l’arribada de menors immigrants no acompanyats. El text acordat, que encara ha de ser convalidat al Congrés, estableix un mecanisme de compliment forçós quan en un territori (ara es troben en aquesta situació les Canàries i Ceuta) el nombre de menors acollits sigui més del triple de la seva capacitat d’acollida ordinària. El contingent adjudicat a cada comunitat seria proporcional a la seva població, riquesa i capacitat d’acollida, però es descomptaria l’esforç ja fet per cadascuna d’aquestes. Així, si les xifres de menors ja atesos que es tenen es confirmen oficialment durant el mes vinent, Catalunya hauria de rebre al maig uns 26 menors dels 4.400 a traslladar, en compensació per l’esforç més gran fet fins ara, i Madrid, prop de 700.

L’acord competencial contenia més potencials i hipotètics titulars que permetien a Junts treure pit en la seva particular competició amb Aliança Catalana per una franja de l’electorat en disputa ( i a l’oposició per alertar de la fallida de la integritat nacional) que canvis efectius en la política migratòria. Una cosa semblant passa amb el de distribució de menors. Alguns sectors del PP rebutjaran els criteris fixats com un cas més de tracte de privilegi a Catalunya per mantenir Sánchez fora de perill i reclamaran que les promeses d’ajuda financera es facin realitat, admetent no obstant la necessitat de solucionar un problema insuportable a les illes com el seu president, Fernando Clavijo, no ha deixat de reclamar trucant a totes les portes. D’altres més afins o dependents de Vox, mentrestant, rebutgen sense més ni més l’acollida i reclamen una política de devolució i situen el seu partit en una posició de difícil equilibri una vegada el decret llei sigui efectiu i s’hagi de complir. D’altra banda, Junts li permet aparentar que les seves exigències a Madrid poden tenir una contrapartida real en forma de control dels fluxos migratoris que rep Catalunya.

Però la realitat no va exactament per aquí. L’any passat, el mecanisme voluntari de distribució de menors no acompanyats va establir la distribució, totalment insuficient, de 347 menors a totes les autonomies: dels 6 de La Rioja als 31 per a Catalunya (en van ser 30 per a Madrid, Andalusia i Extremadura, per exemple). Però a Catalunya van arribar al llarg del 2024 en realitat 2.643 menors, que van ser atesos pels serveis socials de la Generalitat. Perquè van arribar a la Península al·legant ser majors d’edat i posteriorment van demanar ser atesos com a menors ja a Catalunya, perquè ha corregut la veu que a Barcelona seran millor atesos, perquè tenen aquí xarxes de familiars o compatriotes, perquè algú els anima a això, perquè creuen que tindran més possibilitats, perquè el seu objectiu real és creuar la frontera francesa amb destinació a altres països europeus... Res indica que això deixi de passar tot i que sobre el paper en lloc de 31 en siguin 26. El que realment compta és que els recursos a cada comunitat autònoma (els desplegats pels seus governs i els finançats pel Govern central) s’ajustin a les necessitats reals a cada una d’aquestes.

Temes:

Ceuta Govern Editorials El Periódico

Inicia sessió 0 Comentaris