Editorial
Conjurar el frau
Catalunya dona unes facilitats inexistents en altres comunitats per segellar unions de fet fictícies

Imagen de personas ante las oficinas de extranjería de Barcelona /
El refrany feta la llei, feta la trampa cobra tot el sentit amb la regularització d’estrangers via la constitució de parelles de fet. La normativa catalana permet la inscripció en el Registre de Parelles de Fet en tres supòsits: conviure durant més de dos anys, tenir un fill en comú o disposar d’una escriptura pública certificada notarialment, i és la tercera la que més obre les portes al frau. Perquè un vegada obtinguda aquesta escriptura s’inscriu en el registre de la Generalitat i es pot acudir a la Subdelegació del Govern per tramitar el permís de residència a través de la figura de l’arrelament familiar, que permet obtenir aquest permís i el de treball que porta associat per un període de cinc anys.
En els últims anys, segons les dades de la Delegació del Govern a Catalunya, han augmentat considerablement el nombre de parelles registrades, que han passat de 6.367 el 2017 a 27.955 el 2024, de les quals el 69,2% van ser establertes entre ciutadans espanyols i ciutadans extracomunitaris. Hi ha més que sospites que bastantes són fraudulentes. De fet, segons la Policia Nacional existeixen grups organitzats (no només, també actuen així particulars) que es dediquen a facilitar la inscripció d’unions entre un estranger i un ciutadà espanyol per regularitzar la situació de l’immigrant a canvi d’una contraprestació econòmica per a la persona que s’hi presta. Generalment es tracta d’una dona jove que rep una part del cost total per al beneficiari de l’operació, que arriba a pagar 12.000 euros a l’intermediari. Una d’aquestes organitzacions va ser desarticulada l’any passat: almenys van concertar 77 aparellaments fraudulents entre ciutadans espanyols i algerians i marroquins, tot i que podrien ser bastants més. La policia ha detectat que hi ha moltes parelles que aconsegueixen el document notarial aportant un padró que acredita poc temps de convivència i que en ocasions la presumpta parella no parla el mateix idioma, i exerceix d’intèrpret un dels dos testimonis preceptius que acrediten la unió. Accions presumptament fraudulentes que per part dels que paguen impliquen una falta administrativa i que per part de qui es presta a ser parella de fet i cobra per això són constitutives de delicte.
Els notaris alerten de la situació, de la qual és impossible que siguin desconeixedors, i adverteixen que la laxitud a Catalunya ha provocat que moltes parelles de fet regularitzin la seva situació aquí, raó per la qual en els últims anys l’ús d’aquesta figura ha augmentant un 339%. Per això sol·liciten un canvi en la normativa catalana per incorporar, per exemple, com es produeix en altres comunitats autònomes, l’exigència d’un temps mínim de convivència, o que la policia pugui examinar la parella de fet abans de concedir la residència perquè, tot i que hi hagi sospites de frau, els notaris no poden denegar la unió si la parella presenta un empadronament que justifiqui la convivència i donen el seu consentiment exprés perquè es produeixi la unió. Urgeix, per tant, prestar atenció a les seves demandes i portar a terme una reforma que permeti evitar els fraus de llei i que impedeixi el desenvolupament d’una picaresca al voltant de les parelles. Com en tantes altres pràctiques, la tolerància davant una irregularitat alimenta la creació de xarxes que són el substrat en què s’acaben desenvolupant altres delictes més greus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.