Girona

1
Es llegeix en minuts
Les fotos dels germans Roca a la ponència del Fòrum Gastronòmic de Girona

Les fotos dels germans Roca a la ponència del Fòrum Gastronòmic de Girona

Les coses no passen perquè sí. Hi ha un pòsit que s’ha anat acumulant, que ha fet possible la realitat present, una deu pregona d’on sorgeix l’aigua que ara bevem. Per exemple, en la gastronomia. Hi deu haver pocs territoris que, essent tan reduïts i tan compactes en el seu tarannà, en el producte i la destil·lació que se’n fa, siguin tan reconeguts com Girona. En podem dir província, demarcació, regió. Com vostès s’estimin més. Resulta que Girona acumula 15 restaurants i 20 estrelles Michelin, en un espai certament esquifit, i representa, més enllà de les grans ciutats, l’acumulació més elevada de la Península en aquestes distincions i una de les més remarcables en tot el món. Aquest dilluns, a l’Esperit Roca, a la muntanya dels Sants Metges, es van aplegar tots aquests establiments en el marc del Fòrum Gastronòmic. Un "sopar històric", com va dir un dels responsables de l’esdeveniment, el crític i erudit de la cuina Salvador García-Arbós. Un "territori d’estrelles", com va afirmar Joan Roca, el qual també va recalcar que, a diferència del que molts podien pensar, la col·laboració, el lligam entre les persones, la voluntat de treballar plegades, era un dels arguments més sòlids de la realitat tangible de la cuina gironina.

Deia que tot té un passat. Mentre menjava uns pèsols estrictament espectaculars d’Els Tinars, amb tripa de bacallà i botifarra negra trufada, pensava per exemple en unes favetes, les de l’amanida i la menta fresca, que Josep Mercader va idear ara fa més de cinquanta anys ("l’inici de la cuina catalana moderna", segons Santi Santamaria) i que després va versionar Ferran Adrià en forma d’un núvol de capuccino. Pensava en el Motel Empordà i en el Bulli, en el Bufet de l’Estació de Portbou on va excel·lir el jove Mercader. I mentre contemplava l’exhibició dels quinze "estrellats", tot plegat, tastos i plats, inspiracions i degustacions, homenatges i subversions, apareixia com un tot homogeni i perdurable, fora del temps, concentrat en un espai mític, regió del plaer gustatiu.