Literatura
Les ficcions climàtiques
En el complex món dels gèneres literaris, sobresurt darrerament l’anomenada ficció climàtica. D’entrada se la considera un subgènere de la ciència-ficció per narrar els futurs possibles que ens portarà l’emergència climàtica. La manera d’aproximar-s’hi sol ser distòpica i amb diversos graus d’ansietat, amb un to apocalíptic o postapocalíptic, i fins i tot amb una voluntat de denúncia. Penso en títols recents com Mammalia, d’Elisenda Solsona (Males Herbes), Proliferen les calandres, de David Gálvez (Spècula), Una bíblia infantil, de Lydia Millet (Angle) o El mar de la tranquil·litat, d’Emily St. John Mandel (Chronos).
Aquest biaix distòpic, no obstant, cada dia ho sembla menys. El 2006, quan vaig llegir La carretera, de Cormac McCarthy, em va semblar brutal i versemblant, però molt distant en el temps. Ara la funesta presidència de Donald Trump acosta la ficció climàtica al realisme més cru: en poques setmanes ha rescindit múltiples ordres destinades a combatre el canvi climàtic i ha reforçat el desenvolupament de combustibles fòssils per sobre de les energies renovables.
Avui llegim informes de les Nacions Unides sobre l’escalfament global que superen de llarg algunes previsions de la ficció climàtica, però també hi ha narradors que miren de despertar consciències a través de l’exaltació de la natura. Penso en Richard Powers, que amb les seves últimes novel·les (aquí editades totes per AdN) explora la profunda interdependència entre els humans i la natura, ja sigui a través dels oceans, com a la recent Pati d’esbarjo, o en la immensitat del cosmos, com a Desconcert. A El clamor de los bosques, que el 2019 va rebre el premi Pulitzer, enllaça les històries de nou personatges que en èpoques diverses i llocs distants dediquen els seus esforços a protegir els arbres i preservar la diversitat dels ecosistemes forestals, fins al punt de posar-se en risc vital. Powers escriu amb un lirisme contingut, que evita l’alliçonament o la xerrameca terapèutica, i alhora et fa entrar en una atmosfera d’un humanisme atàvic, viu, arrelat a les grans històries que traspassen els segles per parlar-nos de tu a tu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
