Desvalguts
Pèrdua de control
Móviles guardados en un evento de The Offline Club /
A simple vista sembla difícil agafar un llibre i posar-se a llegir, com si tal cosa. Hi ha moltíssimes accions a què has de renunciar prèviament per centrar-te només en aquesta. Just aquí comença el problema. El món creix per múltiples fronts, conspira perquè no et posis a llegir, i si ho aconsegueixes, no puguis dedicar-hi l’atenció que mereix i el temps que t’agradaria. Seria una altra cosa si el dia tingués, posem, 24 hores, i hi mantinguessis un control raonable. Però cada vegada menys persones poden dir que tinguin el domini del seu temps. El seu temps pertany, en realitat, a altres, que sovint no sabem qui són exactament.
Fa uns quants anys que vam deixar de creure en aquest conte de les 24. Les típiques 24 hores potser són útils per vendre rellotges i telèfons, per fer sonar el despertador ben d’hora, per arribar al tren abans que es tanquin les portes i desaparegui, perquè no es cogui de més el menjar, o pitjor, perquè no quedi cru, i coses per l’estil. Però ja no valen per pensar que són prou temps i que posseeixes una franja que et pertany, i en la qual el món no ficarà el nas.
La pèrdua de control sobre tot allò que alguna vegada vam ser capaços de mantenir a ratlla és escandalosa. Per a gairebé tot el que abans podíem fer pel nostre compte –imagina’t, obrir un llibre– ara algunes persones necessiten ajuda. Un per un ens assemblem molt a l’arxifamosa bossa de plàstic d’American Beauty, a mercè de la ràfega d’aire que bufa en cada moment. Tot i això, la destrossa no ens fa ni posar les mans al cap. Suposo que hauríem de ser vius, ser capaços de rebel·lar-nos contra l’estil de vida alienador que ens impedeix desconnectar de la feina, de les xarxes socials, de l’atenció que prestem a tot allò que no la mereix.
Ja hem arribat a aquest punt en el qual hi ha gent que paga per poder llegir sense mòbil, sense estrès, sense distraccions de les quals es pot obtenir, tret de la pèrdua fútil i continuada del temps. ¿Podria fer-se gratis? No s’ha de descartar. Mal que bé, molta gent encara ho aconsegueix.
Altres persones necessiten l’incentiu de desplaçar-se un cap de setmana a una ciutat tranquil·la, allotjar-se en un hotel amb encant, en el qual es respira calma, i trobar-se amb persones que han fet exactament el mateix, és a dir, desemborsar 400 i 600 euros, per a entre tots, sumant voluntats, posar-se a llegir després de deixar el mòbil a l’habitació, i, com a colofó, compartir amb un escriptor les impressions de la lectura.
Hi ha opcions més econòmiques, que no per això denoten menys falta de domini sobre la teva força de voluntat, com la proliferació de sucursals del The Offline Club. En aquests espais urbans pagues 10 euros per deixar el mòbil en una taquilla i que no et permetin recuperar-lo fins dues hores després. En aquest temps no pots fer res més que entaular conversa amb gent igual d’alienada que tu per la necessitat de connexió permanent a una pantalla. Fem una mica de por.
