Política de defensa
Rearmament, sense eufemismes
La Unió Europea ha començat a posar la seva maquinària de seguretat i defensa a ple rendiment per, amb la rapidesa més gran possible, estar a punt en el cas del pitjor escenari. De la unió comercial a la unió monetària i a la unió militar. Ja no es pot confiar amb els Estats Units com a paraigua, la seva sortida de l’OTAN és una opció previsible, i des de Rússia no ens miren amb amor. Al contrari. Passi el que passi a Ucraïna, és el missatge rebut aquesta setmana a Brussel·les, ningú assegura que Vladímir Putin no decideixi en els pròxims anys envair un altre país, ja sigui Geòrgia –primer a la llista– o qualsevol dels tres bàltics, que considera part del seu rerepaís. A Polònia, nació històricament assolada per invasions, fa anys que ho adverteixen. "Si no invertim ara, d’aquí quatre o cinc anys serà massa tard", va dir l’alta representant de política exterior de la Comissió Europea, l’estoniana Kaja Kallas, en roda de premsa.
Al president del Govern espanyol no li agrada la paraula rearmar-se. Comença a inventar-se eufemismes, a veure qui es despista o no està al cas i es creu que haurem d’invertir en txutxes de colors. La nova política de Defensa empresa per la UE produeix urticària al soci del Govern central (cal insistir que la vicepresidenta Yolanda Díaz continua sent membre del partit comunista) i a la majoria dels socis parlamentaris, des de Bildu fins a ERC. La seva ideologia, ambigua per raons molt diferents en la defensa dels valors de les democràcies liberals, els impedeix assumir que Putin és una amenaça real. Viuen a la lluna, amb la boina o la barretina fins als turmells.
Notícies relacionadesSent el país amb menor despesa en defensa de l’OTAN (1,28% del PIB), Espanya serà un dels estats que més esforços haurà de fer per desenvolupar productes destinats a fabricar armes de tot tipus: des de drons i munició fins a fragates i tancs. A Brussel·les intenten esmorteir el dispendi que ens caurà al damunt, començant amb 150.000 milions d’euros en préstecs que es repartirà als països, esmentant que la seguretat és garantia de prosperitat. I que, a més de fabricar míssils, drons i Eurofighters, aquestes despeses també serviran per desenvolupar tecnologies, algunes per enfrontar-se als ciberatacs, i millorar infraestructures de tot tipus. Els fabricants d’automòbils europeus, per cert, ja poden començar a fabricar vehicles armats. A la Segona Guerra Mundial, des de Cadillac als EUA fins a Volkswagen per part de l’Alemanya nazi van ser peces essencials en el desenvolupament de l’oferta militar.
Els girs lingüístics per vendre als ciutadans la crua realitat vorejaran l’extravagància. A tots ens encantaria ser pacifistes i autoconvèncer-nos que tothom és bo. L’economista nord-americà Paul Samuelson va ser el primer en traslladar, en un llibre de text de 1948, el dilema econòmic que políticament es va desenvolupar durant la Primera Guerra Mundial: invertir en armes o en mantega. Ara toca més del primer. Tot i que ens faci mal. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
