Entendre el mal

Temps de bèsties

1
Es llegeix en minuts
Temps de bèsties

Diego Radames / Europa Press

La regidora d’Igualtat de Linares, Mari Carmen Muñoz, va ordenar aquesta setmana parar una representació de Lisístrata d’Aristòfanes, perquè el contingut li va semblar massa radical. Lisístrata, escrita fa gairebé 2.500 anys, va de com les dones d’Atenes es declaren en vaga de sexe fins que els homes renunciïn a la guerra. És un al·legat antibel·licista intel·ligent, mordaç, provocador i divertit. Qualsevol se n’adona del seu valor i admira la capacitat per fer-nos reflexionar. Ignoro què va espantar tant la regidora Muñoz, però tinc clar que la seva reacció té a veure amb la por. La por del diferent, del desconegut, de la vergonya (una de les més poderoses, per cert). També és evident la seva ignorància. Diu Baltasar Gracián (Arte de prudencia, capítol 87): "Neix bàrbar l’home. Es redimeix de bèstia cultivant-se". Afegeixo: no tots. Ni totes les dones, que neixen així mateix bàrbares. I diu també Gracián: "És molt tosca la ignorància".

Notícies relacionades

Dir la veritat per despertar consciències és una de les funcions de la literatura, potser la més important. És necessari parlar del que més ens aterreix, fins i tot de l’insuportable. Aristòfanes ho va fer, escudant-se en el riure, en la comèdia. En el seu últim llibre, titulat El odio, Luisgé Martín ho ha fet sense màscares, sense disfresses. Ha triat, sens dubte, la manera més incòmoda possible. Com a novel·lista, podria haver-se escudat en la ficció. En lloc d’això, ha optat per mirar de front el mal, encarnat en algú que va cometre el pitjor crim que pot embrutar un ésser humà: l’infanticidi dels seus dos fills.

Certes veritats són aterridores. Per això cal enfrontar-s’hi, sense excuses, sense camuflatges. Fer-ho és necessari per (segueixo Gracián) "redimir-se de bèsties". Mirar d’entendre el mal no et torna malèvol, sinó humà. La literatura és l’invent més humà que existeix. L’únic que pot aspirar a deslliurar-nos del terror que va aparellat a la ignorància. Quines ganes de llegir l’últim del meu admirat Luisgé Martín. Quines ganes de tornar a Aristòfanes. Quina ànsia de ser humans en aquest temps de bèsties.

Temes:

Intel Art