Tenir un fill assassí masclista

La sèrie exposa la història d’un nen de 13 anys que és acusat de matar una companya de classe. En un dels capítols, la psicòloga analitza la ira masculina del jove, que es mou entre l’ésser popular i atractiu, els likes a les xarxes i l’odi a les dones. Insisteixo. Tot el que explica Adolescencia ja ho ha explicat abans el feminisme. Podem fer una mini guia del panorama real que no ens han escoltat fins ara.

Hem parlat i denunciat abans la manosfera, xarxes misògines i antifeministes a Internet. Els que cada dia es dediquen a abocar odi a les xarxes contra notícies d’igualtat i les feministes, amb campanyes d’assetjament. Al capdavant, tenen com líders youtubers o tiktotkers masclistes, alguns fins i tot acusats o condemnats per maltractaments, que fan negoci des del menyspreu a les dones.

Hem parlat i denunciat abans els incels, abreviatura de "cèlibes involuntaris". Homes solters que ens odien. Acusen les dones de no accedir als seus desitjos sexuals. Utilitzen una teoria que es diu 80/20, i és que el 80 per cent de les dones persegueix el 20 per cent superior dels homes, els millors. I que llavors queden un munt d’homes que no poden accedir a les majoria de dones. Pot semblar una tonteria, però cometen atemptats com l’atropellament massiu al centre de Toronto i altres que ja han ocasionat més de 50 persones mortes. La Comissió Europea fins i tot va publicar un informe d’aquests incels i va alertar que, en les seves comunitats, aquests terroristes són considerats líders, sants i herois.

Hem parlat i denunciat abans el consum de porno violent, que es produeix cap als nou anys, que deshumanitza les dones, en les quals veuen només cossos per manipular, i que arriba a uns adolescents que no tenen formació afectivosexual.

Notícies relacionades

La Gran Barcelona és Catalunya

Nuclear: transició o tancament

Hem parlat i denunciat abans com aquest clima d’odi i menyspreu augmenta la violència masclista, relacions més basades en gelosia, dependents emocionalment, narcisistes, exigents, i més controladores.

Sembla que, si aquests avisos d’advertència s’expliquen des de les expertes i experts en aquestes matèries, el feminisme s’ho pren tot per bogeria. Ens titllen de grup d’amargades i esgarriacries. I la veritat és que per això mateix el feminisme és tan incòmode, perquè mostra el que no es vol veure. Caldrà donar les gràcies que una sèrie de televisió provoqui la reacció d’algunes persones, mentre els pares es pregunten per què i com ha pogut passar. El problema és que, per no escoltar, aquesta pregunta sempre arriba tard.