Alguna cosa s’acaba
El torcebraç de Donald i Vladímir
jcarbo42591515 putin trump180327194259 /
El forcejament entre Trump i Putin li lleva oxigen a Zelenski, en una fase imprevisible de la Unió Europea, més preocupada que estable. Tot i així, per molt que Donald Trump gesticuli i practiqui els seus trucs de reality show, és el president d’una gran nació, amb una premsa lliure, divisió de poders i una àmplia història en defensa d’Occident. Tal vegada un dia arribi a afrontar el poder judicial i el seu menyspreu pels socis europeus de l’aliança ja s’ha manifestat de manera expressiva, però de moment és el costat menys dolent.
Potser els egos de Trump i Putin són comparables perquè tots dos, sovint i amb grolleria, han prescindit de les formes. La diferència és que Trump és el president dels Estats Units i Putin té a les mans una antiga gran Rússia arruïnada pel comunisme i on no han prevalgut l’estat de dret o el respecte per les llibertats individuals.
El pols que ara afecta una Ucraïna sense alè tindrà un ressò prolongat, com en una galeria de miralls. Escènicament, hi ha elements en comú, però Trump i Putin no són germans bessons. Tots dos són bravejadors, negocien sense pietat. Putin és més llest que Trump? Trump n’aprengué del negoci immobiliari; l’altre, entre tenebres del KGB, amb no pocs cadàvers al congelador. Dos gossos d’atura s’amenacen per telèfon, abans d’arribar a un intercanvi que pot ser fosc. Almenys aparentment, Putin du avantatge i ho sap.
Forcegen de manera tan regirada i brutal que Sumar és anecdòtic quan proposa sortir de l’OTAN en el moment en què Suècia i Finlàndia s’hi integren. Tampoc és sorprenent que Yolanda Díaz necessiti tant desmarcar-se de Pedro Sánchez i Donald Trump que coincideix obertament amb els interessos de Putin. És una picabaralla de jardí de la infància, amb ungles molt esmolades.
Pedro Sánchez, abans tan afalagador amb Ursula von der Leyen, ara es distancia del nou canceller alemany, es presenta com el líder de l’antitrumpisme i acaba de salvar-se amb els vots de PP, Vox, Junts i PNB, sense horitzó de Pressupostos Generals.
Notícies relacionadesÉs com si volgués esborrar dels manuals que el debat dels Pressupostos Generals de l’Estat és, constitucionalment, un dels moments polítics fonamentals de tota nació. Quant es gastarà i en què: és política en carn viva, la política que Sánchez defuig amb els seus eufemismes i una capacitat notable de supervivència i de mantenir-se fort al PSOE, amb l’exministre Ávalos offside.
Li va en contra la voluntat general de la Unió Europea, amb l’excepció d’Hongria. Això no vol dir que el sanchisme no tingui recursos per maniobrar en confusió, però perdrà força, aquell ampli somriure d’autosatisfacció de quan abans arribava als Consells Europeus, com després d’haver ficat la pilota a la cistella. Alguna cosa se li acaba a Pedro Sánchez.
