El que està en joc

A Putin una treva temporal no li interessa, perquè pensa que donarà oxigen als esgotats soldats d’Ucraïna, que molt ho necessiten després de la seva retirada de la regió russa de Kursk que ja han abandonat pràcticament, i al mateix Donbàs, on la progressió russa és més lenta. A més, Moscou pensa que Kíiv aprofitaria la treva, per limitada que sigui, per reposar els seus arsenals, com és lògic. I tot i que la seva pròpia situació econòmica dista molt de ser brillant, el rus té l’avantatge de no tenir opinió pública i presidir una societat emmordassada a qui pot permetre’s el luxe de no escoltar.

Alhora, Putin és conscient que la pilota és al seu camp i que ha de jugar-la amb habilitat una vegada que l’ucraïnès, posat contra les cordes en el parany del Despatx Oval, ha acceptat els termes que li ha imposat Trump... que ara exigeix als russos que també els acceptin. De manera que el que Putin està pensant en aquests moments és com dir que no sense que l’americà s’enfadi, i per això el més probable és que digui sí, però... i afegeixi altres condicions que els ucraïnesos no puguin acceptar i carreguin així amb la responsabilitat de fer naufragar el Premi Nobel de la Pau que el nord-americà ambiciona sense ocultar-ho. Trump té pressa i pot sacrificar èxits més durables a canvi d’èxits diplomàtics immediats, com ja va passar el 2015 amb el procés de Minsk.

Per això Putin farà el mateix que fa Netanyahu, que no vol que entri en vigor la segona fase de la treva perquè li exigeix retirar totes les seves tropes de la Franja de Gaza deixant viu Hamàs i trencant la coalició que el sustenta. Això l’obligaria a convocar eleccions, s’obriria una comissió d’investigació sobre les fallades de seguretat comeses el 7 d’octubre, i ell mateix podria acabar entre reixes per acusacions de corrupció, que evita mentre sigui primer ministre. O sigui, que a Netanyahu no li interessa acabar la guerra i en això coincideix amb Hamàs, que si entrega els ostatges que encara reté es quedaria sense cap carta negociadora i amb els soldats israelians a Gaza. Per això la partida que juguen ara és la de donar a l’altre la culpa que els morts continuïn, mentre la llarga mà d’Israel s’estén també sobre Cisjordània.

Notícies relacionades

‘HollIAwood’

La Barcelona que es vol moure millor

Insisteixo, el que Putin vol no són només territoris, que també, el que vol és una Ucraïna neutralitzada i dirigida per una marioneta del Kremlin com és Lukaixenko a Bielorússia, un país que ja està en un avançat procés de fagocitació per part de Moscou. I no pararà mentre no aconsegueixi aquesta zona d’influència que desitja i allunyi definitivament l’OTAN d’Ucraïna. Això és el que en realitat està en joc, que Ucraïna surti o no de la negociació entre Trump i Putin com a estat independent i sobirà. I en aquest joc molt em temo que Putin és més llest que Trump, que l’admira tant com menysprea Zelenski i a qui Ucraïna en el fons li importa bastant poc. Per això no vol que els europeus participem en les discussions, prefereix negociar a soles amb Trump.

Ens queda el consol que, durant la seva recent conversa, Putin i Trump van parlar de reprendre les converses sobre control nuclear, assumpte d’enorme importància perquè en els últims anys ha caigut tota l’arquitectura de seguretat nuclear entre russos i americans. I van afegir que també volien celebrar partits d’hoquei sobre gel entre les seleccions dels dos països, imagino que com a símbol de reconciliació, i amb els dos líders a la llotja rebent les aclamacions dels espectadors. Però la realitat és que tot això dependrà de la marxa de les negociacions sobre Ucraïna i allà molt em temo que les coses segueixen bastant complicades, sens dubte més complicades del que els comunicats americans deixen entreveure.