La Barcelona que es vol moure millor

1
Es llegeix en minuts
La Barcelona que es vol moure millor

David Zorrakino - Europa Press - Archivo

París ha votat per convertir en zona de vianants 500 carrers ¡500! i a la meva ment es dibuixen entramats urbans accessibles, perquè hi habitin els seus veïns, que no només els utilitzin per dormir. Amb les seves botigues i els seus llocs de treball, les seves escoles i els seus centres mèdics, els seus llocs d’oci. De votar-lo a complir-lo hi haurà una bona tirada, però la imaginació és la primera parada en un trajecte que obliga al moviment, i això sempre està bé. Barcelona ja experimenta la ciutat de 15 minuts fa temps. Però mentre ideem aquesta urbs on els nens poden rondar sense por del trànsit dels cotxes, la natalitat cau en picat i l’edat dels nostres veïns, la nostra edat, s’allarga. La indústria antienvelliment fa passos de gegant; digues-me el que menges i et diré quant viuràs i sorprèn-te, com en els temps de fires de meravelles, de les noves troballes farmacològiques que alenteixen el deteriorament cel·lular, que poden frenar l’Alzheimer i les demències, que prolonguen la vida. La carrera científica no té sostre en la seva ambició: prolongar la vida és un somni tan antic com la mateixa consciència que acompanya l’instint de supervivència, i fer-ho en condicions òptimes de salut és el pas de rosca final.

Les alegries de la ciència venen acompanyades de les estadístiques que apunten a ciutats amb població més longeva en poc temps, portades pel ritme de vida de la nostra societat. Barcelona envelleix, sí, però no per això ha de deixar de ser una ciutat viscuda: apostem per una Barcelona de l’autonomia personal, on tinguem l’edat que tinguem puguem disfrutar dels seus carrers i dels seus espais i activitats. Això implica una mobilitat molt més adaptada als seus veïns i les seves necessitats, amb ascensors i escales mecàniques en què el seu bon funcionament sigui prioritari . Fins i tot els nens, abans de rondar pels parcs, necessiten anar en cotxet d’un costat a l’altre, i un ascensor avariat per agafar un tren o un metro, un autobús que aparca malament a l’acostar-se a la parada, poden ser obstacles insalvables que coartin la vida pública.