Rebaixes fiscals i acords

El Govern de la Generalitat té previst aprovar avui un decret fiscal que incorpora diverses mesures acordades amb els Comuns i amb ERC, en els dos casos negociades en les últimes setmanes com a contrapartides per aplanar el camí d’un suplement de crèdit per a la Generalitat que permeti suplir l’absència de nous pressupostos per al 2025. Amb els primers ja havia anunciat l’acord per incrementar la taxa turística, així com una pujada de l’impost de transmissions patrimonials per als immobles, de dubtosa eficàcia per combatre la falta d’oferta però els ingressos dels quals podrien compensar altres mesures amb efecte en la recaptació. Perquè, mentrestant, tal com es va anunciar ahir, amb ERC ha acordat una rebaixa del tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per als contribuents que cobrin menys de 33.000 euros bruts a l’any, una mesura que els republicans ja van intentar aprovar en els pressupostos fallits del 2024 que van culminar en la convocatòria anticipada d’eleccions. Aquesta modificació afectarà els quatre primers trams de l’impost i es calcula que se’n podran beneficiar el 63% dels contribuents catalans.

La rebaixa és una bona notícia, però queda curta tenint en compte que, segons l’informe Panorama de la fiscalitat autonòmica i local per al 2025, Catalunya també és la comunitat autònoma amb l’IRPF més car per als contribuents amb trams de renda entre 30.000 i 45.000 euros, circumstància que continua deixant molts contribuents catalans en pitjor situació que els de la resta de l’Estat. I això sense tenir en compte, a més, les diferències en el cost de la vida per territoris i l’impacte de la inflació acumulada. La retallada anunciada té la virtut de mitigar l’increment del cost de la vida entre els declarants amb rendes més baixes, tot i que l’adequat hauria sigut deflactar el tram autonòmic, com han fet algunes comunitats autònomes.

Amb aquests dos pactes, no obstant, no n’hi ha hagut prou per aconseguir el vot positiu d’ERC per a la integritat del suplement de crèdit de 4.000 milions d’euros que, davant l’absència de pressupostos, ha de permetre la injecció de recursos extres per donar compliment als compromisos adquirits. De moment s’haurà de conformar amb una quantitat, 2.168 milions, equivalent a les ampliacions de crèdit que va fer el Govern de Pere Aragonès. La resta de l’aportació suplementària (1.769 milions) necessària, segons l’Executiu d’Illa, per garantir el funcionament dels serveis públics i els programes d’habitatge, reactivació del Pla de Barris i impuls econòmic que ha posat sobre la taula, haurà d’esperar una nova ronda de negociacions i acords addicionals.

És possible que la continuïtat de la fase d’acords entre un PSC que governa en minoria, ERC i Comuns (que ja va començar amb la pròrroga dels pressupostos de l’any anterior per al 2025) necessiti aquest ritme de pagament a terminis, considerant, per exemple, quin va ser el full de ruta de "col·laboració i confrontació" que es va definir en el recent congrés d’ERC. Però quan es tracta ja no de concessions al terreny de competències o grau d’autogovern, sinó de les necessitats de finançament dels serveis públics, seria d’agrair una mica menys de regateig i càlcul partidista.