¿Llestos per votar Clooney?

George Clooney ha dit que als seus 63 ja no farà més pel·lícules romàntiques, que aquest marro el deixa als companys de 25 anys. Quina crueltat intolerable. Maleït edatisme, que s’acarnissa amb els galants dels nostres somnis i no amb les momificades cúpules dels grans bancs, els exèrcits i les autocràcies. El meravellós actor estrena aquests dies a Broadway la versió teatral de Bona nit i bona sort, la història que fa dues dècades va escriure, va dirigir i va interpretar en cine sobre l’enfrontament que van mantenir el presentador de la CBS Edward R. Murrow i l’infaust senador republicà Joseph McCarthy, perpetrador de la famosa caça de bruixes anticomunista durant la Guerra Freda. Fill d’un periodista, Clooney encarnarà aquesta vegada Murrow. En plena promoció d’un projecte que versa sobre la llibertat de premsa, fa un parell de nits va parlar del tema i de la necessitat que el quart poder funcioni quan els altres tres són deficients en el programa informatiu 60 Minutes d’aquesta mateixa cadena. "Als governs no els agrada la llibertat de premsa. I això val tant per als conservadors com per als liberals, o per a qualsevol bàndol", va comentar. Per al·lusions directes als molts contenciosos que la seva administració manté contra els mitjans que informen sobre els escàndols sexuals que protagonitza es va afanyar a tirar-se a la jugular de Donald Trump, que en una xarxa social es preguntava: "¿Per què l’ara molt desacreditat programa 60 Minutes faria un reportatge total sobre George Clooney, una estrella de cine de segona i un expert polític fracassat?". Carai amb el president dels EUA i també actor de Sol a casa 2. Quin olfacte té el líder de la primera potència mundial i també actor en Amor amb preavís. Acostumat a envoltar-se de friquis i palmers, detecta ràpidament qualsevol rival veritable i potencialment perillós.

Descartades les comèdies romàntiques, i havent superat l’edat límit per encarnar de nou a Batman, ens podem muntar una pel·lícula política amb George Clooney com a candidat demòcrata per a les eleccions nord-americanes del 2028, a les quals en teoria no es presentarà Trump, ja que acumula dos mandats. Clooney contra el vicepresident J. D. Vance, what else?, que diria l’anunci de cafè en càpsules. L’actor mai ha amagat l’interès per la cosa pública ni el seu activisme progressista, que comparteix amb la seva dona Amal Alamuddin, l’advocada de drets humans que seria un somni com a successora de l’antipàtica i hermètica primera dama Melania Trump. Clooney va assessorar Barack Obama en el seu camí cap a la Casa Blanca, és un donant fidel del partit i va demanar a Joe Biden (tard) que es fes a un costat per donar pas a Kamala Harris. Quan l’exvicepresidenta va agafar el testimoni en les passades eleccions presidencials, alguns es van qüestionar si els nord-americans estaven preparats per posar una dona negra al capdavant del país. Si l’interrogant va molestar, la resposta va ser sagnant en forma de 77 milions de vots al mascle alfa de color blanc. Cal reformular-la ara per preguntar-nos si, després de patir Trump a cavall del seu imperialisme desmesurat, els nord-americans estan preparats per votar el sofisticat George Clooney. Els seus fans el deixaríem partir per un bé superior. Seria un gust veure’l donar la carta d’acomiadament a Elon Musk com en Up in the air, "pren-t’ho com una oportunitat". Un momentàs per fibril·lar, sempre que estigui a prop el doctor Ross d’Urgencias.