Preparar-se per a imprevistos
El canvi radical que s’ha produït a l’escenari internacional amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ha portat la Unió Europea a plantejar-se no només la necessitat de reforçar la seva defensa, vist que ja no podrà comptar amb l’empara militar dels Estats Units, sinó també a planificar la protecció davant les emergències, siguin aquestes del tipus que siguin. Les contemplades en el projecte van des de desastres mediambientals, pandèmies o ciberatacs, fins a hipotètics conflictes bèl·lics. Un panorama, així vist, desolador. Tot i que la Comissió Europea no pretén atemorir la població sinó únicament conscienciar-la del risc. Però el cert és que el simple avís que aquestes són amenaces que planen sobre nosaltres no deixa de ser inquietant. I això que les catàstrofes esdevingudes en els últims cinc anys només a Espanya ja ens haurien d’haver vacunat contra l’alarmisme. Es va viure la pandèmia de la covid, que es va compartir amb la resta de la humanitat, l’alarma per les conseqüències de la guerra a Ucraïna, l’erupció del volcà de La Palma o la dana valenciana. Emergències que van arribar al límit dels pitjors malsons. Ara, la UE mira d’evitar que qualsevol d’aquestes circumstàncies, en cas de produir-se, torni a agafar desprevinguts i indefensos tant la Unió com els països i els ciutadans particulars.
Si ja s’han viscut emergències terribles i no s’havia apressat els europeus a planificar la seva seguretat personal, la d’almenys les primeres 72 hores, és perquè, malgrat la seva gravetat, per exemple la de la covid, semblava que el continent se sentia fort i fora de perill. Però la nova inestabilitat geoestratègica ha portat la UE a posar-se les piles. Les mateixes que recomanen que la ciutadania tingui a casa, per si la catàstrofe provoca un tall d’energia elèctrica. Les autoritats de Brussel·les volen incrementar la capacitat de la societat europea per resistir en temps de crisi. Malgrat que les competències de gestió de crisi són estatals, regionals o locals, la UE ofereix un marc comú de resposta a les emergències. La comissària de Preparació i Gestió de Crisis i Igualtat, Hadja Lahbib, explicava dilluns passat que els estats membres "ja no poden fer front sols a successos com grans inundacions, incendis forestals o atacs híbrids". I aquesta impotència, que s’ha posat de manifest en totes les catàstrofes esmentades, fonamenta el nou marc europeu que mira de racionalitzar, coordinar i maximitzar l’ús de les eines comunes amb què compta per gestionar les crisis.
L’Estratègia de Preparació de la Unió, que ahir es va presentar, pretén una cosa tan important com protegir les infraestructures crítiques, perquè els hospitals, les xarxes de transports, d’energia o els serveis digitals puguin continuar funcionant en condicions extremes. És per això que també es demana la col·laboració dels ciutadans, tant perquè com a col·lectiu defensin la UE i els seus valors com perquè puguin, per si mateixos, sobreviure almenys els primers tres dies d’una emergència sense més ajuda que la de les provisions que haurien d’emmagatzemar: aigua, aliments enllaunats, medicaments, bateries o un aparell de ràdio. Un pla que, globalment, no és que sigui necessari, és que és imprescindible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
