La guerra contra el periodisme
La desinformació encapçala la llista d’amenaces mundials, segons el World Economic Forum, en un moment en què Trump i els seus aliats han declarat la guerra a la tasca dels mitjans de comunicació
La història podria ser digna de Veep, la magnífica sàtira política protagonitzada per Julia Louis-Dreyfus, si no fos perquè és graciosa: destacats membres de l’equip de Donald Trump van obrir un xat a Signal per discutir els plans d’atac a objectius houthis al Iemen, grup en el qual van incloure el periodista i director de The Atlantic, Jeffrey Goldberg. Mirat fredament, escàndol és una paraula massa suau per definir-ho. La reacció del president Trump, per descomptat, va ser atacar el periodista, com si aquest s’hagués colat a Signal per una imaginària porta posterior. Després d’ell, hordes a les xarxes van posar Goldberg en el seu punt de mira. Res nou: tant Trump com el moviment ideològic que representa han declarat la guerra al periodisme, als periodistes i als mitjans de comunicació. I compta per fer-ho amb poderosos aliats.
Al gener, el World Economic Forum va publicar la 20a edició del seu Global risks report, un informe que recopila l’opinió d’experts i líders globals en múltiples àmbits sobre els principals riscos que enfronta el món a curt (dos anys), mitjà i llarg termini (10 anys). Per segon any consecutiu, el principal risc a curt termini és la informació errònia i la desinformació intencional que es dissemina a través de les xarxes. A llarg termini, la desinformació és el cinquè risc més apressant, només per darrere de diferents tipus d’efectes del canvi climàtic.
Per entendre la magnitud del repte, algunes xifres: l’informe estima que dos terços de la població mundial es connecten a internet, cosa que equival a 5.500 milions de persones. A més, més de 5.000 milions de persones utilitzen les xarxes socials. A través seu i de la proliferació de presumptes periodistes i mitjans de comunicació, es difon la desinformació i la informació manipulada. Això contribueix a altres fenòmens que l’informe identifica i amb els quals aquest deteriorament de l’esfera pública està íntimament relacionat: la fragilitat de les institucions actuals, que es perceben com a poc preparades per gestionar els riscos i desafiaments del futur, i la polarització política i social, que afecta de forma directa l’estabilitat social i la presa de decisions.
L’actual ecosistema informatiu es caracteritza per diversos trets: les fronteres entre la informació real i la manipulada són molt difuses; la IA generativa facilita la creació i distribució d’informació falsa a una escala mai vista fins ara; detectar contingut fals és molt difícil per als ciutadans; la polarització i la desinformació es retroalimenten a través d’uns algoritmes que, a més, són essencials en el model de negoci de les grans tecnològiques; la desinformació és una arma utilitzada per estats, governs, partits polítics, empreses i grups de pressió de tot tipus; i la tecnologia avança molt més ràpid que la legislació que l’ha de regular.
A aquest escenari, que el prestigiós estudi del World Economic Forum considera un risc capital, s’hi suma la guerra oberta contra la premsa, el periodisme, els periodistes i els mitjans que lidera Trump, no només als EUA, sinó arreu del món. L’antídot contra la informació falsa és la informació contrastada, definició elemental del periodisme. Els que es nodreixen, prosperen, fan negoci i arriben al poder en aquest ecosistema informatiu caòtic no tenen interès en la producció i difusió d’informació veraç. D’aquí ve l’aliança entre Trump, el moviment ideològic que lidera i les grans tecnològiques digitals. A més fragmentació, com més important sigui l’algoritme, més rèdits polítics i econòmics.
Els mitjans i els periodistes hem de fer els nostres deures, en tots els nivells, des del model de negoci fins al mateix exercici del periodisme. El Global risks report descriu una confiança en declivi cap als mitjans, reflectida en la xifra que només el 40% dels enquestats en 47 països van afirmar que confien en la majoria de les notícies. Però la ciutadania, i els que defensen les democràcies liberals, també han d’entendre que la guerra contra el periodista de The Atlantic, contra el periodisme, és en realitat una ofensiva contra les democràcies obertes i plurals, que no poden existir sense una esfera comunicativa amb informació plural, veraç i contrastada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
