Xocolata antifeixista

1
Es llegeix en minuts
Mona antifascista.

Mona antifascista.

Quan Pere Català Pic va fotografiar l’espardenya de set vetes que trepitja una creu gammada, estesa de nit en un terra de llambordes lluents perquè fa poc que ha plogut, no podia imaginar que l’espardenya, les vetes, el paviment i l’esvàstica acabarien essent una mona de Pasqua al cap de quasi noranta anys. Era la tardor de 1936 i aquella instantània es va convertir en el primer cartell fotogràfic del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, creat per Jaume Miravitlles amb l’ajut de gent com el mateix Pere Català. Per a André Malraux, aquest "Aixafem el feixisme" era un dels millors cartells de guerra mai vistos. La iconografia és senzilla i poderosa: és una humil espardenya que no solament trepitja, sinó que esmicola, el poderós, devastador símbol nazi. Les esquerdes que l’impuls republicà i democràtic provoca en l’esvàstica han estat, durant molt anys, emblema gràfic de la resistència antifeixista.

Ara, una pastisseria d’Olot especialitzada en xocolata (amb el nom de Cacau) ha convertit aquella imatge mítica en una escultura dolça de més de dos metres i 130 quilos que el Dilluns de Pasqua serà trossejada en una cerimònia popular que ja fa uns anys que van instituir per celebrar la tradició de la mona. La "trencada" la faran el 21 de març a la Plaça Major d’Olot i consistirà, com és habitual, en un acte on es compartirà la xocolata feta trossos i, en aquest cas, "el feixisme estès a terra". Un dels lemes de Cacau és, i no pas perquè sí, "artesania o barbàrie". El fang que els fills de Pere Català (entre ells el reconegut fotògraf Francesc Català Roca) van comprar al carrer Tallers per poder emmotllar l’esvàstica (després esquerdada) esdevé ara xocolata blanca de la mà de Lluís Riera, un dels artífexs de la mona monumental i combativa. Vist com avança el món, encara que sigui per un dia, encara que sigui una resistència dolça, l’al·legoria contra l’extrema dreta ens informa que, tot i que no queda clar que aixafem el feixisme, el que és segur és que ens el menjarem.