A contrallum
Dies de pluja
EPA7337 TURIN ITALIA 06 11 2018 - Varias personas observan la crecida del rio Po durante unas fuertes lluvias en Turin Italia hoy 6 de noviembre de 2018 Cerca de once regiones italianas se encuentran en estado de emergencia debido a las lluvias y tormentas de los ultimos dias EFE Alessandro Di Marco /
No és veritat que la gent conegui bé el palmell de la seva mà. No ho notaria si la hi canviessin per un altre. Dit això, començo a contemplar el meu i veig que està ple de carreteres secundàries que podrien pertànyer a una mà qualssevol. Per un moment se m’acut la idea de mapar-lo, però no és senzill: està solcat per multitud de ratlles primíssimes, la majoria de les quals no van enlloc. Deixem de dir, doncs, que algú coneix Valladolid o Nova York, per posar dos exemples, com el palmell de la seva mà, perquè el palmell de la mà és el gran desconegut, per això hi ha gent especialitzada en la seva lectura. A mi me l’han llegit tres vegades, dues d’elles amb resultats convencionals, és a dir, de mentida, i una amb resultats inquietants, és a dir, de veritat. La de veritat va passar en un porxo de Torí, ciutat en la qual em trobava fent un turisme sinistre, perquè es tracta d’una ciutat bellíssima per la qual passa el riu Po.
Doncs bé, estava jo sota d’un porxo, a cobert d’una pluja atziaga, amb unes gotes que semblaven llàgrimes d’ambre, quan se’m va acostar una dona que es va oferir a llegir-me la mà de manera gratuïta. Li vaig preguntar que per què gratis i va dir que, després d’observar-me una estona, s’havia adonat que mirava la pluja d’una manera diferent.
–¿Com de diferent? –vaig preguntar.
–Vull dir que no la dona per feta.
Com que la seva resposta em va afalagar, li vaig oferir el palmell de la meva mà esquerra sota aquell porxo ombrívol en el qual hi havia una formatgeria tancada per defunció. La dona el va explorar visualment uns minuts (recordo el tacte dels seus dits llargs, fins i amb guants de pell), però després ho va deixar, amb gest de derrota.
–No ho veig –va dir.
–¿Què és el que no veu?
–És com si estigués tot escrit en xinès, i jo no sé xinès. Que tingui un bon dia.
Em va deixar inquiet. Potser, vaig pensar, havia vist una cosa dolenta que va preferir no revelar-me.
Durant uns quants dies vaig recórrer els carrers d’un Torí plujós buscant-hi un significat, que no vaig trobar, per a la meva vida. Però puc dir, sense por d’equivocar-me, que conec aquella ciutat atroç (en el bon sentit de la paraula) millor que el palmell de la meva mà.
