Inversió i desinversió a Espanya

Malgrat això, quan es publiquen les xifres oficials, sempre és la inversió entrant la que acapara els titulars de la premsa. Com també les inevitables comparacions entre comunitats autònomes. El 2024, la inversió entrant a Espanya va superar els 30.000 milions d’euros, lleugerament inferior a l’any anterior, de manera que pot considerar-se un èxit. La Comunitat de Madrid va aconseguir quedar-se amb més del 65% d’aquesta xifra; molt, però molt per sota, queda Catalunya, que se situa en segona posició, amb un 16% del total.

És conegut que la comunitat madrilenya actua com un forat negre per la seva capitalitat i un entorn fiscal atractiu, tant a nivell individual com empresarial, segons l’índex de competitivitat fiscal. Aquest efecte també es pot constatar mirant les xifres d’inversió estrangera en comunitats autònomes veïnes. Si Catalunya ha rebut gairebé 5.000 milions, les comunitats veïnes, l’Aragó i el País Valencià, han rebut 1.000 cada una. En canvi, les comunitats veïnes de la madrilenya, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, poc més de 200 milions.

Però ens aturarem en dues dades que no criden tant l’atenció però que donen una visió més completa de la situació. El primer és la desinversió de capital estranger, i el segon, ja esmentat, és la inversió sortint.

La desinversió és el capital estranger que decideix marxar del país. El 2024 va ser d’un 30%, que va deixar la inversió neta anual en els 16,7 milions d’euros, a nivells de 2021. Crida l’atenció l’escàs eco mediàtic d’aquesta dada. De fet, mentre que la inversió entrant es pot consultar del dret i del revés –per comunitats autònomes, per països d’origen i per sectors–, la informació pública sobre les desinversions és més restringida: ni comunitats autònomes, ni països, ni sectors.

Respecte a la inversió sortint, les empreses espanyoles acumulen ja tres dècades d’experiència. Durant els 90 a l’Amèrica Llatina, i més endavant, a Europa i als Estats Units. Les dades de 2024 indiquen que aquesta inversió va superar els 26.000 milions, un 6% més respecte al 2023. A més, la desinversió espanyola de l’estranger només va ser del 9%. Un altre aspecte interessant de la inversió espanyola en l’exterior és que està una mica més ben repartida. La comunitat madrilenya s’acosta al 50%, però tant Catalunya com el País Basc superen el 13%, i el País Valencià i Galícia també té percentatges superiors al 5%.

Notícies relacionades

Sense equitat no hi ha meritocràcia

Bojos pels fills

Durant el 2024, Espanya ha invertit sobretot en els Estats Units i en el Regne Unit, i, curiosament, les inversions entrants més rellevants d’aquest any provenen d’aquests mateixos països. En tercera posició, les empreses espanyoles han apostat per Mèxic, i en la quarta i cinquena posició se situen països amb sistemes fiscals favorables: Irlanda i Luxemburg. Respecte al tema fiscal, una crítica general i recurrent de la inversió estrangera d’empreses multinacionals és que acaba tributant poc, perquè situen les seves seus en paradisos fiscals o en aquells territoris que ofereixen més facilitats. Amb tot això, la fiscalitat derivada de la seva activitat econòmica acaba sent la dels treballadors i els consumidors, i en menor mesura sobre els beneficis. És a dir, que la comunitat madrilenya també té competència, tot i que no sigui a Espanya.

La perspectiva futura apunta que les inversions estrangeres continuaran la seva macrotendència a la desacceleració. Una tendència que es va iniciar amb la crisi financera, a la qual va seguir la pandèmia, els conflictes internacionals com la guerra d’Ucraïna, les tensions entre la Xina i els Estats Units, i que ara exacerba Trump amb unes polítiques que incentiven augmentar les capacitats productives en el seu país. I, de retruc, potser també en el nostre.