L’absolució de Dani Alves

Recordem. La víctima de Dani Alves va ser qui tenia por de denunciar per ser ell qui era. Va ser qui va rebutjar cobrar indemnització perquè temia que diguessin que era una d’aprofitada. Va ser qui va escoltar com els advocats qüestionaven el seu flux vaginal. Va ser qui va veure Alves netejar la seva imatge amb una entrevista a la premsa. I va ser qui va patir un muntatge en vídeo a les xarxes, difós fins i tot per la mare d’Alves, per desacreditar-la. Ara, els pitjors temors de la víctima es confirmen. En la nova decisió sorprenen algunes afirmacions i oblits de la sentència de l’Audiència de Barcelona.

1. ¿Com s’assenyala la credibilitat del testimoni de la víctima i no s’esmenta a un Alves que va canviar cinc vegades de versió? La primera, que no la coneixia. La segona, que la va veure al bany. La tercera, que ella va voler fer de sobte sexe oral. La quarta, que ja hi va haver penetració, perquè estaven les proves de l’ADN, però que era consentit. La cinquena, que les seves restes no van arribar pel seu desig, sinó que anava begut. També va canviar tres vegades d’advocat.

2. ¿Com s’assenyala la credibilitat de la víctima quan l’Audiència va ser rotunda a l’indicar que el seu testimoni era "coherent i persistent"? I que hi havia proves com les lesions d’ella als dos genolls per la violència d’Alves, el comportament d’ella després del succés i les seqüeles psicològiques. Tampoc va registrar cap ànim espuri ni circumstància que permetés dubtar d’algun interès ocult. L’Audiència va remarcar que cap insinuació prèvia és carta blanca a qualsevol abús o agressió posterior. A més que la llei no vulnera la presumpció d’innocència.

Notícies relacionades

Sense equitat no hi ha meritocràcia

Bojos pels fills

3. Si ara el Tribunal Superior diu que una cosa és la credibilitat, una creença subjectiva, davant la fiabilitat, ¿on queda el valor del testimoni i les proves forenses? ¿Si se la posa a ella en dubte, en tot, fins i tot testimonis, com fem a partir d’ara? ¿Portem al costat un notari perquè registri la nostra violació, malgrat ser un fet que passa en privat? Em pregunto. Aquest tipus de raonaments sobre la credibilitat i la presumpció d’innocència dels acusats, ¿per què no els llegim mai quan es tracta de la denúncia d’un home per un robatori?

Absolució no significa innocència, sinó que no hi ha prou proves per a la condemna. Però, ¿què ha passat aquí? Tenim una nova resolució plena d’interpretacions amb matisos molt delicats. El que sí que tenim segur és més calvari per a ella fins que arribi al Suprem. El TSJC està convençut dels seus raonaments, però espero que siguin conscients de les possibles conseqüències del seu nou criteri. Que això és un fre escandalós per a futures víctimes. Després, sisplau, no preguntin per què les dones no denuncien.