Més enllà d’Alves

Pels diferents aspectes que han confluït en el cas Alves, és difícil poder sostreure’l del seu component simbòlic. La condició desigual de les parts li va conferir una importància considerable. D’una banda un esportista d’èxit, admirat, ric i famós. De l’altra, una jove que es va resistir en un primer moment a denunciar. Perquè volia mantenir-se en l’anonimat i perquè dubtava que el seu testimoni fos cregut. Lamentablement, la mare de l’esportista va airejar el seu nom i l’última sentència del TSJC qüestiona la seva fiabilitat.

El cas Alves va esclatar en ple enfrontament pel consentiment. Els fets van passar el desembre del 2022, tres mesos després que s’aprovés la llei del només sí és sí. El debat sobre la llei havia elevat al màxim la crispació, s’havia polititzat a l’extrem i la ultradreta no havia deixat d’afegir llenya al foc. Amb tant soroll, la pedagogia sobre el consentiment no havia sigut fàcil. En aquest ecosistema, l’anterior condemna de l’Audiència de Barcelona va ser celebrada com un triomf social. Abans que res, representava el final de la impunitat. Una sentència que arribava amb un increment de la consciència ciutadana. D’un protocol contra les agressions sexuals que va seguir la discoteca i va acompanyar la jove. D’una víctima que es va sentir segura i va decidir tirar endavant la denúncia. I d’uns jutges que, més enllà d’aplicar la llei, van contribuir a fer comprensible el consentiment. La sentència tenia una clara voluntat de reparació de la víctima, rellevant per animar la denúncia i evitar que cap delicte quedés impune, fos qui fos l’agressor.

Res del que es va aconseguir es pot considerar com a perdut amb l’actual sentència del TSJC, però és ben innegable el seu impacte social. De nou, apareixen fantasmes que es creien superats: la sospita d’una justícia desigual, el temor de les víctimes a no ser cregudes, l’exigència a la víctima d’ajustar-se a una determinada imatge o el diferent pes que es dona a la paraula d’una dona i a la d’un home. Malgrat que Alves va canviar fins a cinc vegades de versió, la sentència destaca les contradiccions en el relat de la dona.

La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem. El viacrucis judicial continuarà. A la societat li correspon mirar més enllà del cas Alves, continuar avançant i no donar cap triomf per consolidat. Com ja està passant, els negacionistes de la violència masclista, els que pretenen vendre un imaginari de l’home víctima, ja estan utilitzant el cas Alves com a bandera dels seus postulats. En aquest moment, més que mai, cal acompanyar les víctimes d’agressions sexuals i no permetre que hi hagi una regressió en les denúncies.