Xarxa ferroviària
Rodalies: prou de xerrameca
jjubierre21146847 estacion ave camp de tarragona161030155528
La xarxa espanyola de trens d’alta velocitat (AV) és la més llarga del món després de la Xina i per davant del Japó i França. La decisió de convertir el nostre país en líder mundial ferroviari a 300 km/h ha suposat unes inversions de prop de 60.000 milions, que inclou la construcció d’estacions mastodòntiques, algunes en mig del no-res. Un model que s’ha desenvolupat des d’un eix radial, amb centre a Madrid, i que ha anat retardant (fins a no se sap molt bé quan) la unió de l’eix mediterrani d’AV que arribi, almenys, a Alacant des de la frontera francesa.
La decisió d’apostar per l’AV ha sigut compartida pels governs tant del PSOE i del PP que han governat Espanya des de 1982. Aquesta estratègia es distingeix de la realitzada per altres estats europeus que han prioritzat les línies de rodalies, regionals i de llarga distància a una velocitat de 200 km/h. No es pot apostar a tots els colors, entre altres raons perquè –tot i que algú pensi que sí– no hi ha hagut diners per a tot. Els que hem patit anar amb tren de Manresa o València a Barcelona tenim un ampli anecdotari per explicar.
El més lleig de tots els ànecs ferroviaris ha sigut la xarxa de rodalies. A Barcelona s’agreuja –ho han dit sempre des de Renfe– per la complexa orografia del subsol (a diferència de Madrid, que tampoc toca el mar, tot i que soni a bajanada) que obligaria a multiplicar les inversions per superar els colls d’ampolla que es generen a les entrades dels trens a la ciutat. No és un tema només de manteniment, sinó de cirurgia d’enginyeria de la més fina i costosa. Culpar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, de les anomalies i errors de la xarxa de rodalies dels últims mesos és pur politiqueig.
Per arreglar la xarxa de rodalies de Catalunya calen diners, molts diners. No s’arreglarà d’un dia a l’altre. No hi ha temps a perdre en continuar fent informes, observatoris, papers i diagnòstics. Lliçons i desitjos de millorar la xarxa els han donat tots els ministres i consellers del sector transport. Moltes paraules i poques resolucions.
Cal deixar que siguin els professionals, enginyers i experts en sistemes ferroviaris els que prenguin les decisions, presentin al més aviat possible un programa –hi ha tanta literatura escrita ja que tampoc és tan difícil–, posin els números sobre la taula i es comenci a transformar tota la xarxa de rodalies i regionals. I que es comenci com més aviat millor, d’una forma consensuada i acceptada per tots els partits polítics, capaços d’assumir que les obres sempre generen disrupcions i no deixaran ningú satisfet. Tant és qui mantingui i gestioni la xarxa. Importa que s’inverteixi bé.
Els últims Pressupostos de l’Estat prorrogats destinaven a infraestructures 12.578 milions d’euros (per comparar, en pensions: 190.687 milions). Directament a ferrocarril anava un 40% d’ells, incidint a la xarxa convencional per sobre d’AV. Insuficient. Caldrà començar a pensar en més recursos i finançament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
