El kit

¡Uuuuuh, que ve Putin!

1
Es llegeix en minuts
Kit de supervivencia

Kit de supervivencia / PEXELS

Moltes vegades ens dona per pensar que els nostres polítics, els de tot arreu, Europa inclusivament, ens prenen per tontos. Ho dic per aquest avís que aconseguim un kit de primers auxilis vàlid per a 72 hores en cas d’una guerra contra Rússia, o per motiu d’una nova epidèmia o, vostès vagin a saber, per una apagada electromagnètica de la qual s’està parlant des de fa temps. De fet, hi ha diverses sèries que han tractat el tema, totes molt angunioses. En recordo especialment dues: una francesa anomenada El colapso, on es mostra com l’ésser humà, davant una situació límit i sense els més elementals serveis com a aigua, aliments o gasolina, es pot transformar en un ésser salvatge capaç de matar a qui li impedeixi aconseguir les seves necessitats; una altra és la sèrie espanyola Apagón, on es parla d’una apagada electromagnètica que deixa sense electricitat, telecomunicacions i transport a tot el país. Dues pel·lícules que presenten un caos apocalíptic, que, de plantejar-ho seriosament, ens faria viure en permanent neguit. El cas és que sospito que és precisament el que ara pretén Brussel·les amb aquesta recomanació d’aquest kit. A més, ¿per què 72 hores? ¿Seran les que han calculat suficients per resoldre el conflicte que ens amenaça, tant si es tracta d’un conflicte bèl·lic com d’una pandèmia? Ja els dic jo que una mica per tontos sí que ens prenen. Fa uns dies, l’exministre Margallo va encertar quan va dir que això no és més que una maniobra perquè tots agafem por d’un possible conflicte bèl·lic contra la mala Rússia i veiéssim sense titubejos la necessitat de rearmar-nos i gastar el que sigui necessari per estar protegits del mal. L’estratègia em sembla bastant versemblant i mostra la infantilització a què ens sotmeten com persones, perquè pensem d’una manera o d’una altra.

Tinc un conegut que, fa ja anys, es va construir un búnquer a casa seva. Ho dic seriosament: té el que podria ser un supermercat de queviures allà ficat, queviures que li caduquen cada cert temps i va reposant. No sé si demanar-li que em guardi lloc per si de cas, però ¿com es demana tal cosa? No sé, igual espero una miqueta i no em deixo espantar tan aviat..